Dissabte - L'emmerdada Girona

Passeig per Girona, una ciutat absolutament emporcada per pintades sense sentit. Fa unes setmanes em va sorprendre l'absència de pintades a la capital contracultural americana. A San Francisco. Em va sorprendre en contraposició a la dissortada Girona. Vaig veure moltes obres d'Street Art magnífiques a Haight-Ashbury i algunes de molt curioses dedicades a Bruce Lee, a Chinatown. Al districte de Mission n'hi ha d'impressionants.

A San Francisco han treballat molt. De fet, anualment continuen gastant-se 20 milions de dòlars per esborrar bajanades. Ho han aconseguit amb molta feina i política municipal d'altura. D'entrada van prohibir per llei els grafitis, amb persecució policial i judicial dels autors, però també van prohibir la venda d'aerosols (això és fonamental). El punt de partida és l'acord municipal que diu que el grafiti és «perjudicial per a la salut, la seguretat i el benestar de la comunitat».

L'ordenança local obliga els propietaris privats a treure la pintada en un màxim de 30 dies. Però no només és una ofensiva coercitiva. Han implicat la ciutadania creant un consell assessor contra el grafiti del qual pengen un munt d'eines i iniciatives, com el Graffiti Watch, que són grups de voluntaris que es dediquen a actuar de forma ràpida per eliminar-los. Parteixen de la base que la millor manera de minar la moral dels maníacs de l'aerosol és frustrar-los. Els voluntaris reben formació. La policia de San Francisco, amb la informació que envien els ciutadans a través de zerograffiti, manté una base de dades i un mapa d'on apareixen pintades i promouen cursos per als ciutadans sobre com esborrar-los. L'Ajuntament publicita empreses que es dediquen a eliminar-los i els artistes d'Street Art s'impliquen en la lluita contra l'acció dels maníacs fent obres en llocs pactats i xerrades.

Girona té molt camí per recórrer.

Diumenge - Pinxos soviètics

Catalunya, la policia i els jutges permeten comportaments mafiosos com el dels inquietants «senyors» de la finca de can Juncalleda de Lloret de Mar, vinculats a l'etern cabdill del Kazakhstan. Fa anys que intimiden els funcionaris de la Generalitat que s'hi acosten per resoldre temes legals perquè han fet el que han volgut prescindint de les normes. La darrera fatxenderia, segons explica aquest diari, consisteix en amenaçar amb agressius cartells i càmeres intimidatòries la gent que vol travessar un camí de la finca que, segons sentència judicial, és públic.

Els propietaris fan servir tot tipus de maleses perquè la gent giri cua i desisteixi de fer el camí de ronda. Només falten cartells que diguin: «Benvinguts a la residència de Charles Manson» o «No doneu menjar al grizzly». A mesura que avances en el camí, vas tenint la certesa que goril·les del KGB et metrallaran i et deixaran podrir sota la pinassa.

És inadmissible que la policia i els jutges ho permetin.

Dilluns - Coherència

La coherència és fonamental en política, i avui l'alcaldessa de Girona, que va ser la Joana d'Arc d'Enric Millo i de la monarquia, ha tret a concurs la controvertida ràdio municipal aliada amb el PP i C's, que han votat a favor de la iniciativa.

La CUP ha vingut a recordar a Marta Madrenas que Joana d'Arc mai es va aliar amb els anglesos. Va acabar cremada al mercat vell de Rouen, i les seves restes, al Sena.

Dimarts - Qui vol ser metge?

En realitat el títol hauria de ser «Qui vol ser metge a Catalunya?», però és massa llarg. El llegat d'Artur Mas i Boi Ruiz ha acabat essent devastador. Jordi Pujol va crear un sistema sanitari envejat al món i Artur Mas el va ferir de gravetat, aplaudit pel govern del PP a Madrid. Des de les retallades es va començar a descosir tot el sistema, i els actuals governs no estan pensats per governar.

Actualment costa trobar metges que vulguin anar a treballar a l'Alt Empordà, Blanes o la Cerdanya. També hi ha escassedat d'especialistes en alguns hospitals. Els sous precaris durant els primers anys de professió i la falta de reconeixement d'un ofici que, en realitat, és dels únics importants que existeixen desanimen qualsevol o el conviden a emprendre aventures cap a països on encara els anomenen doctors.

Dimecres - Menjant gripaus

L´altre dia em comprometia amb mi mateix a rebaixar la presència de la cosa catalana en aquest dietari, perquè tinc la impressió que viatgem damunt d'una bicicleta estàtica. Però com comprovareu, a la mínima falto a aquest compromís.

Cap partit polític sap on va. Els polítics que no estan arbitràriament a la presó, a l'exili o que han caigut pel camí (Rajoy, Mas, Homs, Soraya, Millo, Navarro, Herrera, Camats...) es dediquen a sobreviure com poden i a tenir ben col·locats els seus pretorians.

Una amiga escrivia fa uns dies: «Aquest país no té remei». Crec que té raó. A aquestes alçades és innegable que qualsevol solució passa per pactar una transició catalana, que, com l'espanyola, passaria perquè tots els bàndols s'empassin tones de gripaus. Com si fos un concurs americà de hot dogs. Però de moment ningú sembla disposat a empassar-se el primer esgalaput que permeti canviar la dinàmica.

Dijous - El dia més llarg

Avui fa un any no vaig poder tornar, com cada dia, a casa. A Girona. Es van desencadenar els fets de la conselleria d´Economia, que tantes coses van trencar. Quan ja es portaven moltíssimes hores de concentració, vaig sortir de la ràdio, que està just al costat de la conselleria, a rambla Catalunya. Vaig acabar just davant del famós cotxe de la Guàrdia Civil i dels Jordis, en un moment que demanaven a la gent pacifisme i, just després, imploraven als concentrats que marxessin cap a casa. També vam veure com un munt de voluntaris feien un passadís per permetre les entrades i sortides de la conselleria. Qui volia sortia. I també vam escoltar moltes i alegres actuacions musicals. Això són els fets que vaig observar fa un any, per si interessa a algú la veritat del dia més llarg i pel qual fa quasi un any que dues persones estan tancades a la presó a l'Europa de 2018.

Divendres - Els MENA

El tema dels menors no acompanyats, batejats com a MENA (a Catalunya ens encanta posar sigles), fa mesos que s'ha convertit en una dura realitat quotidiana. Milers de nens que arriben del nord de l'Àfrica sols i que, quan arriben aquí, els espera un futur de carrer, drogues, desesperança i indiferència. Els darrers dies s'ha fet més visible perquè molts s'han posat a dormir amb màrfegues als vestíbuls de les comissaries dels Mossos arreu de Catalunya, com les de Girona i Roses. A Girona fa mesos que fan vida -per anomenar-ho d'alguna manera- pels voltants del ferrocarril. He contemplat algunes escenes desagradables d'enfrontaments d'aquesta canalla d'aspecte decrèpit per les osques a la cara de la mala vida amb vigilants de RENFE i policia.

Només entre juliol i agost han arribat a Catalunya 950 menors no acompanyats. La Generalitat diu que és una situació d'emergència. És més que probable. Doncs que l'afrontin, que per això els voten i paguen.