23 de setembre de 2018
23.09.2018
Diari de Girona
OPINIÓ

Futbol i negoci

"La Federació no va dubtar a portar la final de la Supercopa a Tànger, que no és Miami, però sí a l´estranger. Allà cobrava, i a Miami no"

23.09.2018 | 06:00
Futbol i negoci

La FIFA ha decidit ampliar el Mundial de futbol a 48 països per a l´edició de 2026, setze més que en l´actualitat. L´Eurocopa de 2020 tindrà 24 seleccions en lloc de les 16 actuals. És una millora per al futbol? En absolut. A més participants, menys qualitat i menys partits interessants. Pur negoci. No importa que els futbolistes vagin sobrecarregats: lligues nacionals, copes, Champions, eurolligues, supercopes, eurocopes, seleccions. Alguns juguen cada temporada el doble de partits que fa vint o trenta anys. Però els futbolistes tampoc es queixen. Són els primers beneficiats del negoci. Jugadors del Girona cobren més que molts del Barça fa només 10 o 15 anys, abans del diluvi d´ingressos televisius. L´increment salarial dels futbolistes la darrera dècada no és comparable a cap altre sector econòmic, on més aviat ha passat el contrari.
Javier Tebas cau malament a quasi tothom, però cal reconèixer que la seva gestió professional és difícilment superable: ha reduït el descomunal deute dels clubs amb Hisenda i la Seguretat Social; ha fixat uns límits salarials que impedeixen els endeutaments crònics dels clubs de futbol; ha multiplicat els ingressos; i ha portat la Lliga espanyola a les llars de tot el món. En definitiva, ha millorat el negoci de la seva empresa, que és el que ha de fer un executiu.

Ara s´ha inventat portar un partit als Estats Units, que seria el Girona-Barça. Acceptat pels dos clubs. Trenca amb tota la tradició del futbol i menysté els aficionats, subjectes cada cop més passius d´aquest gran espectacle. Econòmicament i publicitàriament beneficia la Lliga, el Girona, el Barça i els operadors televisius (Jaume Roures, gran aliat de Tebas). El problema que té Javier Tebas és que d´aquest pastís no hi participen ni la Federació Espanyola, ni la UEFA, ni la FIFA, ni l´AFE. I, llevat que hi hagi diners per repartir a tots aquests organismes, segurament el partit s´acabarà jugant a Montilivi i no a Miami. La preocupació no són ni els aficionats, ni l´adulteració de l´esperit de la competició (jugar 19 partits a camp propi), ni el llarg desplaçament dels futbolistes. Aquest desgast no el tenen present quan amplien les competicions. La Federació no va dubtar a portar la final de la Supercopa a Tànger, que no és Miami, però sí a l´estranger. Allà cobrava, i a Miami no. És el negoci.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook