Viatjo nou anys enrere, al 2009. El mateix lloc: Girona ciutat. A la carretera Barcelona encara estan en peu les naus de l´entrada sud, encara que al darrere ja es veuen les grues grogues que auguren el pas del TAV. La sensació és la d´entrar a un poble gran. Una capital de província aïllada i endarrerida. Encara hi ha la discoteca Cadillac, on més tard, coses del destí, hi haurà una mesquita.

La meva màquina es diu Google i pots viatjar en el temps amb el seu street view, el ninotet groc, veient els diferents anys en què Google va fotografiar la ciutat, en molts carrers ho va fer cada any fins al setembre del 2017. És com tornar-te el protagonista d´El tiempo en sus manos (The Time Machine, 1960), només que en bretxes més curtes. A Girona, els canvis de la ciutat aviat salten a la vista.

M´endinso pel centre. Llavors, el 2009, hi ha sucursals bancàries per tot arreu. A plaça Espanya encara hi ha l´estació d´autobusos. El parc Central apareixerà des de llavors en obres. No hi ha radars i les zones blaves són escasses. L´estadi de Montilivi també està en obres i la biblioteca Rahola encara és un pàrquing al mig de les Casernes. Ja al centre, si un es posa a observar els balcons, amb prou feines es veuen banderes independentistes. És sorprenent veure com els balcons es poblen amb elles fent salts any rere any.

A tot el Barri Vell els comerços obren i tanquen. On hi havia una botiga d´Apple n´hi ha una de roba i l´any següent una de llibres low cost. Al setembre de 2017, l´última volta de Google, la ciutat s´empapera de la cartelleria del Sí al referèndum.

Fins al 2014, la zona d´avinguda Tarradellas és pur descampat. El següent salt és al 2015, on ja hi ha McDonald´s, Lidl, Aldi... Sempre fa pena veure com es tanca un cinema. Però en el Google Maps encara més: el seu efecte és com un acte de màgia. Encara hi ha els Lauren el 2009, però el salt que t´obliga a fer el cercador és al 2012, on en el seu lloc hi ha una botiga d´esports. En tota la ciutat s´han talat arbres sense mesura, suplantats, quan passes pels carrers virtuals el 2017, per avisos de pisos turístics amb el seu preu per nit.

Girona es modernitza malament. En menys de deu anys ha perdut l´aire de poble, però més enllà de la biblioteca, el concepte general desenvolupat en els seus car­rers és el d´una ciutat com un gran negoci, per sobre de les persones. El temps sembla no estar a les nostres mans, almenys de 2009 al present, sinó en les del capital i l´aventura política.