Destinació Rodalies i l´oblit de l´R11

Josep M. Loste i Romero Portbou

Voldria comentar sobre el programa de TV3 30 minuts Destinació Rodalies del passat ­diumenge 16 de setembre. És indignant que no s´hagi comentat res dels problemes endèmics i estructurals de la línia de trens Regionals (també són Rodalies) més estratègica de totes; l´R11 Barcelona-Girona-Figueres, Portbou-Cervera. La línia R11 -juntament amb la línia RG1- és una línia molt estratègica perquè, a banda d´unir Barcelona, el Vallès i les comarques gironines, també és una línia transfronterera que, per sentit comú, haria de millorar molt i enllaçar Barcelona, Girona, Figueres-Portbou-Cervera, Perpinyà i Narbona, amb enllaços cap a Tolosa i cap a Montpeller-Nimes-Avinyó. Per altra banda, la línia R11 -ben coordinada amb la línia RG1- i unes futures línies dels antics carrilets de Girona -al Baix Empordà, la possible futura anella ferroviària de les Gavarres- és molt estratègica perquè és una línia molt vinculada amb el turisme i és un tren que -tot millorant-lo- hauria de permetre reduir el trànsit de cotxes i camions per una zona d´entrada i sortida de trànsit per carretera com és el corredor entre Barcelona i Montpeller cap a París, Alemanya, Itàlia i Centreeuropa. De fet, estic una mica decebut d´aquest programa de TV3 sobre Rodalies, ja que el bandejament de l´R11 és no entendre molts dels problemes que tenen actualment els trens Regionals/Rodalies i, sobretot, d´una mobilitat molt malgirbada que patim actualment a casa nostra.

De què va Ciutadans?

josep maria bosch girona

Recordem que aquest partit va néixer, fa uns anys, amb l´únic objectiu de carregar-se l´ensenyament en català. Però, no es d´això, del que vull parlar, avui, sinó de les darreres actuacions del partit, que fan palesa una irresponsabilitat gravíssima.

En primer lloc vull recordar que Ciutadans intenta aconse­guir vots a Espanya, malparlant de Catalunya i dels catalans: forma part del seu ADN.

En segon lloc, esmentar l´àudio en què es comprova com agafen afiliats, bo i pagant-los per avançat, les quotes d´un any, per tal de poder dir que en tenen molts, d´afiliats. Una forma de corruPPció i de blanqueig de diners que, de ben segur, han après del germà gran i mostren que no era pas en Jordi Cañas l´únic corrupte al partit taronja.

En tercer lloc, ja s´ha dit que no és igual qui fa una cosa que qui la destrueix, però, fins i tot, en el cas que fos així, és d´una gran irresponsabilitat alliçonar els seus seguidors destruint el que d´altres han construït. Vull recordar el que va passar en una manifestació que van fer al parc de la Ciutadella, només amb participació de «taronges» i «blaus»: afortunadament ni el PSC -el seu soci al 155- els va seguir. Doncs bé, en aquesta manifestació, una dona va cridar fent veure que un càmera de Telemadrid l´agredia i un manifestant va clavar quatre cops de puny al càmera, creient que era de TV3.

El partit, «acollonit» per aquests fets, va reaccionar dient que eren uns «infiltrats» a la manifestació: després s´ha sabut que era un regidor de Cs d´un ajuntament important de Catalunya: no sé si m´he perdut res€ però no tinc notícies que hagin cessat, de manera fulminant, el regidor.

I el pitjor de tot estava per arribar: la mateixa Telemadrid -un mitjà més de la coneguda «Caverna Mediática»- ni tan sols va informar del succés: el seu càmera no tenia cap valor, davant la possibilitat d´irritar els cavernícoles.

En definitiva€ crec que té molta raó el refraner: «Abans es reconeix un totalitari per la seva incultura i la seva ignorància que per la pròpia ideologia radical».

Ramon Pichot,

a Girona

Eulàlia Isabel Rodríguez Pitarque Torroella de Montgrí

Ramon Pichot. D´Els Quatre Gats a la Maison Rose és el títol de l´exposició actual al CaixaForum de Girona i que ja es va poder veure anteriorment al MNAC a Barcelona i al CaixaForum de Lleida. És l´última oportunitat per veure aquest recull d´obres que pertanyen a la col·lecció del MNAC i a col·leccionistes particulars sobretot.

Tal com ens va explicar la comissària, la historiadora Isabel Fabregat, el dia de la inauguració, la figura de Ramon Pichot (Barcelona, 1871 - París, 1925) s´entén situant-la en els tres espais on va desenvolupar el seu art: Cadaqués, Barcelona i París, a la vegada que a l´època modernista i en relació amb altres artistes amb qui es va relacionar, tals com Pablo Picasso, Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Isidre Nonell i Ricard Canals.

La musa Germaine, que va inspirar tants artistes, va ser la seva esposa. Procedent d´una família d´artistes que posteriorment també en va donar més en dos nebots, pintors també reconeguts. La música és un altre dels arts conreat per aquesta nissaga. Gràcies a la recerca d´investigació de la comissària de l´exposició ara sabem més sobre la persona i l´obra d´aquest pintor.