Ningú es planteja a Girona si cal incorporar el nadalisme. Ni si necessitem centrar el debat en l'eix nacional o en el social. A Girona, els dubtes preelectorals estan al costat oposat als de Barcelona. Mentre els partits independentistes es discuteixen com han de fer les llistes amb els seus primers espases per fer fora els comuns i Ada Colau de l'alcaldia de Barcelona, a Girona el camí que s'ha encetat ara és com situar-se el més allunyat de Marta Madrenas i de Ciutadans, que s'han convertit en els adversaris a derrotar. Lluny queden els temps en què es buscava encapçalar els rànquings de benestar, dels millors indicadors d'integració social a les escoles o de la producció cultural. Ara es tracta de combatre la política de consigna i megàfon.

La CUP, amb el seu rècord de quatre regidors com a base, fa moviments en els àmbits socials per fagocitar els comuns i alhora intentar captar la gent desencantada amb l'ERC «quasiconvergent» de Maria Mercè Roca. Els republicans es renoven amb unes eleccions primàries -que han evitat a Barcelona-, mentre el PSC manté la candidatura de Sílvia Paneque, exregidora de Serveis Socials, amb aspiració de millorar els resultats de 2015, de tornar al camí de la centralitat i de tenir de nou la clau del govern.