Alguns, si bé no gaires acadèmics reivindiquen el llegat de Cantinflas, mestre (o màster) en l´art de parlar molt sense dir res. Una ministra, per exemple, va perdre fa poc la cartera per practicar l´art i ciència del plagi en un màster titulat: Estudis interdisciplinaris de gènere. I no deixa de tenir en realitat el seu mèrit. Ha de ser difícil la recerca de textos per copiar en un programa lectiu que incloïa disciplines com La transversalitat del principi d´igualtat, l´Anàlisi de polítiques públiques amb perspectiva de gènere o la Mesura de l´impacte de gènere, entre altres diverses igual de cantinflesques. Sorprèn que els xarlatans de fira no s´hagin queixat encara per aquesta intrusió de la ciència en el seu respectable ofici.

«Hi ha moments en la vida que són realment momentanis», sostenia el genial Mario Moreno per boca del seu personatge Cantinflas. Un principi evident que potser ha inspirat els redactors del programa d´aquest màster que tants disgustos va ocasionar a la ja exministra Montón.

El recurs cantinflesc a la xerrameca i l´obvietat no és, com podria sospitar-se, una exclusiva de certs màsters a l´espanyola. Anys enrere, per exemple, un equip d´investigadors d´una universitat d´Austràlia va arribar a la conclusió que els homes alts són més atractius que els de menor alçada. Un altre estudi no menys substanciós publicat al British Medical Journal va revelar que «les persones grans amb millor capacitat física viuen més». Hi haurà qui objecti que no calia gastar-se diners a esbrinar que la gent malalta tendeix a morir-se abans que la sana; però mai està de més que la ciència ho certifiqui. També preocupada pel benestar general, la farmacèutica Pzifer va descobrir que la salut de les persones pateix un major deteriorament durant els últims vuit anys de la seva vida. I no diguem ja un minut abans de morir.

Competeix amb aquestes investigacions la d´un grup de professors nord-americans que, després d´un prolix treball de camp, van demostrar estadísticament que «la pràctica freqüent del sexe augmenta les possibilitats d´embaràs». A tan extraordinària conclusió n´afegirien encara una altra: el nombre d´embarassos entre les «adolescents» baixa de manera significativa a partir dels 25 anys. No queda sinó atribuir a una badada pròpia de savis la curiosa frontera en què situen l´adolescència.

No falten tampoc estudis en què es revela al públic indocte que «l´ús de la roba ajuda a mantenir la calor del cos durant l´hivern». Algun d´ells, d´origen britànic, estableix amb precisió que la taxa de mortalitat entre les persones que estrenyen la mà suaument és un 67% més gran que la d´aquelles que xoquen els cinc amb energia. I a veure qui els porta la contrària.

Comparats amb aquestes troballes acadèmiques, alguns dels màsters oferts a Espanya es limiten a abundar en xerrameca a canvi del pagament d´unes taxes no sempre econòmiques. Però això és el de menys. Qui li havia de dir a Cantinflas que el seu inimitable estil seria tan imitat anys després de la seva mort.