Hem de confessar que, darrerament, hem deixat de comprar llibres i ens hem fet clients de les biblioteques de Girona que tenen un catàleg ampli i molt ben assortit. La nostra voracitat intel·lectual també s'alimenta de molts títols que ens faciliten amics i coneguts que coneixen el nostre vici incorregible per la lectura. Dins les no casualitats de llibres que ens interessa llegir, hem sabut per Babelia, que li ha dedicat portada i pàgines interiors, de la publicació del darrer llibre de l'autor canadenc Stuart Jeffries, Gran Hotel Abismo, que així es titula en la seva versió castellana . GBA és una biografia coral de l'Escola de Frankfurt. És un títol genial i irònic que reflecteix una idea que el pare, mestre, pensador marxista i militant comunista hongarés G. Lukács dedicà, fins a la seva mort, als seus deixebles intel·lectuals de la futura Escola de Frankfurt.

Inicialment, aquest escola filosòfica va ser finançada pel pare d'un estudiant marxista jueu. Cal saber que els membres més destacats de l'Escola de Frankfurt eren jueus alemanys com ara Adorno, Marcuse i Walter Benjamin, uns intel·lectuals crítics i socials que evolucionarien, després del fracàs de la revolució socialista a Alemanya, on els seus líders, Rosa de Luxemburg i Karl Liebknecht foren assassinats.

La repressió i la revolta espartaquista va llevar la vida dels seus principals líders i de molts obrers que també foren empresonats i afusellats. Mentre això passava, Lukács continuà sent comunista i continuà escrivint, teoritzant i preparant les masses europees per a la revolució socialista. En canvi, els pensadors de l'«Escola de Frankfurt» cada dia més hipercrítics i elitistes, desenvolupaven les seves teories des de les seves confortables habitacions d'hotel, exiliats a l'Amèrica capitalista, mercantilista i consumista, lluny de l'abisme de l'Europa de les dictadures nazi-feixistes i dels conflictes bèl·lics.

Un altre llibre ideal per combatre aquets dies de calor és Imaginación dialéctica, de Martin Jay, segurament un dels millors assajos que s'han escrit sobre aquests temes. Aquest llibre va ser editat en el seu moment per Taurus, l'editorial que dirigí amb tant d'encert Jesús Aguirre. El futur duc d'Alba va ser el principal introductor a Espanya de les idees d'Adorno, Benjamin i altres membres de l'Escola de Frankfurt.

Va ser llegint aquestes obres com un servidor es va assabentar que el suïcidi de Walter Benjamin havia tingut lloc a Portbou, el setembre de 1940. El coneixement d'aquests fets va motivar que el 1976 anés diverses vegades a Portbou a investigar. En un d'aquells viatges vaig poder parlar amb els propietaris de l'antic hotel de França (després Europa) que ens explicaren fil per randa com succeiren els fets.

Amb la col·laboració del malaguanyat periodista Carles S. Costa, mort en accident de trànsit, vàrem divulgar per primera vegada aquesta informació, a través de la publicació de diversos articles periodístics.

Malgrat que en l'actualitat ens trobem molt allunyats de la posició política del PSC, cal dir que aleshores dirigents d'aquella formació política, com ara Raimon Obiols, Ernest Lluch o Lluís Maria de Puig varen recolzar la reivindicació de la figura de Walter Benjamin. Tota aquesta gent, amb la col·laboració del senador Francesc Ferrer, vàrem organitzat el primer homenatge que es va fer a Portbou al pensador marxista berlinès. En aquell moment ja es va posar una primera placa recordatòria dels fets a l'entrada del cementiri del poble.

Molts anys després, els neoburòcrates-funcionaris de la memoria històrica i del Museu de l'Exili de la Jonquera, amb la col·laboració inestimable de la càtedra de la UDG dedicada a Walter Benjamin, han capitalitzat el tema i ens han foragitat i marginat dels pretensiosos debats, fòrums, somposis internacionals que han organitzat a compte de Walter Benjamin. La nostra tasca inicial, imprescindible per entendre tot el que ha vingut després, ha estat ignorada i silenciada per aquests intel·lectuals subvencionats que mai ens han encarregat cap cartell, ni demanat per exposar cap dels molts gravats, pintures, collages que tenim i que han estat inspirats en l'obra de Benjamin.

Feta aquesta puntualització, direm que aquest darrer llibre aparegut sobre l'Escola de Frankfurt està escrit amb un estil periodístic, cosa que fa molt més atractiva la lectura d'un tema que inicialment podria semblar feixuc. El llibre traspassa els aspectes estrictament filosòfics i s'endinsa en temes personals i anecdòtics que ens acosten a conèixer les grandeses i misèries dels personatges, nascuts la majoria dins les classes benestants, cultes, riques, que formaven part de la gran burgesia alemanya de començaments de segle.

Tots aquests intel·lectuals de gran talent van poder estudiar a les millors escoles de l'època, formar-se a les universitats més distingides, viatjar, conèixer llengües, ser cosmopolites, gaudir de la bona música i tenir accés al millor de la cultura europea burgesa.

Després, com a forma de protesta, es feren marxistes i comunistes per anar contra els pares, que eren rics i burgesos. A la llarga, la majoria d'aquests filòsofs, evolucionaren cap a la socialdemocràcia, sent hipercrítics amb la dialèctica negativa, amagats en les seves confortables residències, situades al costat de l'abisme, experimentant una atracció suïcida que va guiar Benjamin, Zweig, Roth..., mentrestant els veritables pensadors marxistes i comunistes revolucionaris com ara Luckács, Gramsci, Trosky o Nin seguiren intentant conscienciar o adoctrinar les classes obreres europees amb l'esperança d'assolir algun dia una societat socialista.