Quina diferència hi ha entre un discurs d´investidura, una conferència política i un pla de govern? Si ens fixem en com els ha abordat el president de la Generalitat, Quim Torra, tot depèn del lloc i el moment en què els exposes.
La plena coincidència de continguts en cada una de les intervencions pot ser una demostració de coherència però també un símptoma d´estancament. Ha passat el temps de gràcia i sembla que la legislatura no avanci. El president Torra ens va tornar a emplaçar, ara al debat de polític general al Parlament que s´ha de fer la setmana vinent, per descobrir quin és el calendari amb el qual treballa el Govern.
Els símbols han substituït els compromisos del full de ruta i el que es pot constatar és que cada dia es parla menys d´eleccions i més de pressupostos. La distensió fa pensar que els republicans han aconseguit imposar el seu relat dins de l´executiu. Uns pressupostos que Torra insisteix que vol aprovar amb el suport de la CUP i dels comuns. El fet que uns i altres s´hagin situat voluntàriament a l´oposició no evita que el president els vegi com a socis per construir un front republicà.
Un any després dels fets d´octubre no es pot afirmar que estem més a prop de la independència però sí que sembla que s´estiguin teixint les complicitats per generar una nova hegemonia ideològica. El pla del govern presentat ahir podria estar signat en fons i forma per comuns i cupaires. En aquest context, no és estrany que Carles Puigdemont reveli en les entrevistes recollides en el llibre La crisi catalana. Una oportunitat per a Europa que «porta dins seu una espècie de pulsió anarquista». Devia ser una pulsió irreflexiva sense pensar en les cancelleries europees.
