La llum del sol ens posa en marxa. Ho diuen els que estudien aquestes coses: per treure´ns la son de les orelles és una bona mesura obrir balcons i finestres, sortir al ter­rat o al carrer i deixar que la llum solar dispari les hormones i els neurotransmissors implicats en l´acceleració de la màquina. A mesura que la llum passa dels tons rogencs de l´alba als tons blavosos del migdia, l´estimulació augmenta. Quan cau la tarda i tot es torna vermellós, la nova tonalitat ens relaxa. Una bona posta de sol seguida d´una estona de conversa, de lectura o de música, o de simple avorriment, a la vora d´un foc de llenya, ajuden a agafar el son quan ens fiquem al llit. La llum blavosa que emeten les pantalles, en canvi, tenen l´efecte contrari. Tots aquests factors val la pena tenir-los presents a l´hora de decidir quin horari oficial s´estableix quan desapareguin els actuals canvis de març i octubre. Ens quedem tot l´any en el d´estiu o en el d´hivern? El primer està desfasat dues hores respecte de l´hora solar (a Catalunya), i el segon, només una hora. La discussió acaba de començar.

A les enquestes que es fan aquests dies no manquen les persones que prefereixen allargar la tarda, és a dir, mantenir l´horari d´estiu tot l´any, per endarrerir l´arribada de la foscor i donar més estona de llum natural a la vida social al carrer. El nostre clima benigne ho permet. Però la contrapartida és passar les primeres hores del dia en la fosca nocturna. Segons els càlculs que es fan, en aquesta zona al gener el sol sortiria cap a un quart de deu del matí. Ens llevaríem, arreglaríem, esmorzaríem, portaríem la mainada a escola i entraríem a treballar sota la llum de les bombetes i els fanals. Durant la meitat de l´any, a les vuit encara no s´hauria fet clar.

Amb l´actual horari d´hivern, això només passa dos mesos i escaig. A canvi, allargant l´horari d´estiu el sol no es pondria mai abans de dos quarts de set de la tarda, mentre que ara tot passa una hora més aviat.

Què hem de fer? No puc posar-me com a exemple perquè tinc la sort de poder llevar-me quan em desperto, menjar quan tinc gana i anar a dormir quan tinc prou son. No és el cas de la majoria de la societat, que haurà de triar. Volem matins foscos a canvi de tardes llargues? Una idea: pensar en la mainada. Ja hem dit que la llum solar desperta el cervell. Potser convé que el dels nens estigui despert quan comencen les classes. (I el dels adults a la feina, també).