camembert

Es tracta d´un paio de cent quilos, prim de cara, encara que amb una panxa tal que el cinturó de seguretat no li arriba: li han col·locat un suplement. Davant del meu gest de perplexitat, afegeix:

- L´aparell digestiu és un alien. Doni-li vostè una volta i arribarà a la mateixa conclusió que jo.

Li dono una volta i crec que hi estic d´acord. Personalment, viuria millor sense les cremors d´estómac que em proporciona el meu, sense les digestions pesades, sense la necessitat de menjar i desmenjar cada dilluns, cada dimarts i cada dimecres, etcètera.

- Ara bé -continua parlant l´obès patològic-, la boca que no me la prenguin. La boca, amb els seus llavis, les seves dents, la seva llengua, la seva salivació...

Resulta curiós: només cal que el paio citi la salivació perquè les meves glàndules sublinguals es posin en marxa.

- La salivació està bé -dic amb la boca inundada de sucs, empassant sense parar.

- Imagini´s -afegeix el gras- un tub digestiu pel qual només passés la saliva. Estaria sempre net, no s´inflamaria, no tindria pòlips i tampoc necessitaria els líquids digestius que fabriquen el pàncrees o el fetge, el puto fetge.

- No necessitaríem el pàncrees -repeteixo jo recordant a un amic que ha mort per culpa d´aquesta glàndula, en el cas que sigui una glàndula.

En això, l´hostessa ens informa sobre el menú, ja que es tracta d´un vol llarg, que inclou l´esmorzar. Podem triar entre bolets amb paté o pebrots farcits de marisc de primer, i una carn a la brasa o un peix a la llimona de segon. Esmenta també diverses varietats de vins on només amb el seu esment excita el meu sistema neuronal, ja que fa hores que ni menjo ni bec.

Al poc estem menjant el menú amb el plaer uterí que proporciona l´interior de l´avió.

- Tampoc està malament alimentar l´alien -diu el meu company.

- Tampoc -dic jo untant el camembert de l´aperitiu al panet integral.