Els processats del procés els condemnaran a galeres, i no els cremaran a la foguera perquè la pena de mort està abolida a la Unió Europea, però aquesta era la pena reservada als grans heretges en temps de la Inquisició, i els processats del procés han comès heretgia contra la religió de la unitat d´Espanya, que és sacrosanta per tradició antiquíssima recollida en la Constitució. Contra el que pensen els sobiranistes, que situen l´origen de tots els mals en l´any funest de 1714, la cosa es remunta el 1412, quan el Compromís de Casp va donar la corona aragonesa a Ferran de Trastàmara, que era el regent i veritable governant de Castella. Set-cents anys de corona castellana, encara que la portessin alemanys o francesos. La tradició fa religió, i la Constitució la defensa convertint la reforma en un acudit: calen dues victòries electorals consecutives per dos terços dels diputats i senadors. Per aconseguir-ho caldria que els votants de la Meseta s´hi adherissin en massa i amb reiteració.

Però si l´Estat espanyol, en lloc de ser inquisitorial (o a més a més de ser-ho) fos seriós i valorés l´eficàcia i l´eficiència, ja fa dies que hauria d´haver processat, ni que fos per procediment administratiu, els responsables polítics i policials de l´actuació de l´1 d´octubre, per ineptes i incendiaris. Quina era la missió encomanada? Impedir el referèndum. Què podien haver fet? Impedir l´entrada als centres de votació. Què van fer? Ordenar als guàrdies que entressin a confiscar les urnes «costi el que costi», i ara unes imatges de les càmeres dels mateixos policies ens recorden l´abast precís d´aquella ordre. «Costi el que costi» significa exactament el que hem vist. Per impedir l´entrada calien molts menys guàrdies i per tant s´arribava a molts més col·legis, ja que els defensors tenien consigna de resistència passiva. Per al «costi el que costi» calien molts guàrdies, molta estona, i, per tant, es va arribar a pocs col·legis. Van optar per matar mosques a canonades mentre la majoria de seccions electorals operaven tranquil·lament. L´independentisme va acabar el dia convençut que la consulta s´havia celebrat amb validesa, i els blaus li van donar energia.

Als estrategs de la brillant operació dels cossos i forces de l´Estat els haurien de donar una carta d´acomiadament sense referències. Però no ho faran, perquè en la lluita contra l´heretgia està prohibida l´autocrítica, no fos cas que s´interpretés com a feblesa.