Cada cop m'alegro més quan un equip petit de futbol guanya el gran. Quan vaig sentir a la ràdio mentre tornava en AVE que el Leganés estava derrotant el Barça, no em vaig enfadar de la manera que m'hauria enfadat fa uns quants anys. Millor encara quan vaig veure que el Sevilla golejava el Madrid. Quan el Leicester va guanyar la lliga anglesa fa dues temporades va ser, de fet, una gran notícia. El futbol ja fa temps que s'ha convertit en un gran negoci per als operadors audiovisuals i les grans marques. Es firmen extraordinaris contractes de patrocini i jugadors de mig pèl es venen per quantitats astronòmiques. Hi ha qui pensa que això és una inflació que acabarà explotant com una bombolla; altres consideren que creixerà de forma imparable a mesura que els aficionats dels països asiàtics augmentin sense parar. Uns països on, per cert, es va amb un jugador, no amb un equip. Aquells que eren del Reial Madrid per Cristiano ara són de la Juventus. Per tal de seguir engreixant el compte corrent, la Lliga de Futbol Professional vol que el partit Girona-Barça es jugui a Miami en la seva campanya per globalitzar el joc i guanyar més diners. No ho vol així la Federació Espanyola de Futbol, enfrontada a la Lliga. Encara no està clar què passarà. En aquests casos, són els equips que es deuen als seus accionistas i abonats, que ho volen, i res hauria d'impedir fer-ho. Com si volen jugar a la lluna. Imagino que també passarà un dia amb la Champions. En el món del futbol hi ha molts elements que distorsionen el mercat: les regulacions són molt diferents per països i les propietats dels equips fan que el mercat no funcioni correctament. Tenir un multimillonari àrab o xinès al darrere ofereix uns avantatges que no tenen altres clubs. Tot s'haurà d'anar ajustant.