Uf. Quin dia més dolent va passar dimarts la ministra de Justícia. Resulta que un digital va divulgar als quatre vents unes gravacions realitzades per un excomissari que està en presó preventiva per presumpta corrupció, en el transcurs d'una sobretaula fa nou anys. Una sobretaula espanyola, s'entén, llarga i ben hidratada. En elles s'identificaven les veus de l'aleshores fiscal Dolores Delgado, i la de l'exjutge Baltasar Garzón, en animada xerrameca amb l'esmentat excomissari, en aquell temps en actiu, José Villarejo. La integrant del govern paritari i feminista de Pedro Sánchez s'esplaiava sobre un company que estava bo com George Clooney, i esmentava que ella prefereix treballar amb homes, que s'entén millor amb mascles que amb les seves congèneres. I després deixava anar en pla bomba tafanera que el magistrat Grande-Marlaska, avui ministre de l'Interior, « es maricón» ( sic). Carai. Serà el que sigui el tal Villarejo, però cal reconèixer-li que sabia triar els moments que quedaran cisellats en la memòria col·lectiva d'Espanya.

Les cintes de Corinna sobre els negocis en negre del rei emèrit Joan Carles I semblaven insuperables pel que fa a guió, però aquestes de Delgado no es queden enrere. Quin dia horribilis per a la ministra, que des del punt del matí va haver d'explicar per què va mentir i va dir que mai s'havia reunit amb Villarejo. Obligada a recórrer al gastat contuberni contra l'Estat, les clavegueres i altres, devia tremolar quan el president li va enviar el seu suport abans de seure a prendre el te amb Donald Trump. I després a sobre va topar de cara al Senat amb Marlaska, que li perdona allò de « maricón» perquè es veu de vocal de la mesa electoral del seu barri en un parell de mesos si això no es redreça. Un dia nefast per a la ministra de Justícia, amb els de Podem demanant el seu cap i els del seu partit fent pinya, perquè aquesta pífia no s'assembla a la de Carmen Montón, ni de bon tros a la de Màxim Huerta.

Uf. Quin dia més dolent va passar dimarts la ministra de Justícia. Va clarejar amb la notícia d'un pare que va assassinar a ganivetades les seves dues filles de tres i sis anys, i després es va suïcidar a Castelló llançant-se des d'un sisè pis. L'home s'havia separat feia mesos de la mare de les nenes i s'alternaven la custòdia. Ella va demanar una ordre de protecció per a si mateixa i les nenes després de denunciar-lo per amenaces al febrer, però un jutjat de violència sobre la dona la va denegar en no apreciar una «situació objectiva de risc». Dolores Delgado va al·ludir en un esmorzar informatiu a «terrorisme masclista» que s'ha cobrat ja 961 vides «com si fos un fenomen meteorològic imprevisible, però no es va esplaiar en cap tipus d'autocrítica al funcionament del sistema judicial, que va fracassar estrepitosament en la seva comesa de posar fora de perill aquestes petites en concret. Quin dia horribilis per a la ministra, el marcador sagnant de la qual encara va haver d'anotar una dona de 39 anys apunyalada pel seu exmarit a Granada, i una altra trobada degollada al seu pis de Bilbao, amb les seves filles petites al costat que deien que la mare «estava adormida».

Un dia per oblidar, ministra. Amb un present desolador i tota l'energia posada en el fet que no se li indigesti un dinar de fa nou anys.