La república catalana té la benedicció de sant Ramon Nonat, patró de la prenyamenta i ell mateix català, però espanta els jutges, que no s'assemblen als benaurats. És una mica hipòcrita escandalitzar-se perquè un grapat de jutges en els seus mails, whatsapps o tuits diguin «nazis» als dirigents del procés, és un insult molt devaluat: tant com l'acusació de «franquista» aplicada a tota l'Administració espanyola perquè no accepta independències unilaterals. En una reunió de catedràtics, enginyers o amigues de celebració poden escoltar-se comentaris, sexuals i polítics, mil vegades més atroços. Les xarxes socials han acabat amb el dret a l'alleujament en l'àmbit privat, tan poc inviolable.

Al favorit de Donald Trump per a jutge del Suprem li han enxampat un assumpte de bragueta de fa trenta anys: una venjança, més que freda, momificada. La pixa de sa senyoria.

L'ideal seria que els jutges fossin savis afables i serens, fidels a les seves esposes (i marits), lectors de la Bíblia i altres proses edificants, plens d'equanimitat i benevolència, però resulta que són humans amb la seva càrrega de baixes (i altes) passions, quin descobriment.

Els jutges del Suprem dels Estats Units ho són a títol vitalici, per la qual cosa, passada la vuitena o novena dècada de la seva edat, s'encartronen i es tornen pulverulents i, sovint, es desperten en meitat de la nit cridant:

- Cal penjar Billy el Nen!

- Excel·lència, ja el va matar el xèrif Pat Garrett.

- Llavors, que pengin Garrett per fer justícia pel seu compte!

Els jutges han de conservar la pau pública, les garanties i procediments i la propietat, entre altres coses. Potser per això siguin conservadors, la funció crea l'òrgan i, acceptat Darwin, no ens podem queixar que sigui tan estrany l'ornitorrinc. Llegeixo noves proses, declaratives i declamatòries, independentistes, que tenen alt tenor èpic i nul contingut programàtic. Si no serveix per a res pràctic, és que és una cosa sexual, erèctil, aixecada.