Acabat el mes de juliol, els principals dirigents de les patronals turístiques ja van preveure que aquest estiu seria més fluix que en els darrers anys. Les pernoctacions hoteleres, que mantenien un bon ritme després de la forta davallada del 2014, van caure un 5% respecte al 2017. La caiguda també va ser forta en el turisme extrahoteler (apartaments, càmpings i cases rurals), amb un descens global del 4,5%, destacant la pèrdua d´un 19,8% del turisme nacional. Agost, el gran mes per excel·lència de la temporada alta a les comarques gironines, ha ratificat el que ja es preveia. Les pernoctacions hoteleres han baixat un 3% en la suma dels mesos de juliol i agost. En total, se n´han perdut 136.137, cosa que comporta una pèrdua estimada de facturació de 14,7 milions d´euros, una xifra prou significativa, segons es desprèn del darrer Informe de Conjuntura Turística de l´INE. Les estades són cada cop més curtes: 3,93 dies de mitjana al juliol i 3,85% a l´agost. A on s´ha notat molt més la pèrdua de visitants ha sigut en els apartaments de lloguer, amb un espectacular descens del 20% el mes d´agost i en els càmpings, amb una pèrdua del 7,5%. Només ha millorat el turisme rural (5,2%, però quantitativament és el que menys aporta). El descens de les pernoctacions no és exclusiu de la Costa Brava o d´altres zones del territori gironí; ha sigut general a Catalunya.

No són unes dades per dramatitzar. Poden ser conjunturals (s´haurà de comprovar l´any vinent) i és evident que no es pot créixer permanentment, però sí que qualsevol descens d´activitat econòmica obliga a reflexionar. Les causes són diverses i es podrien resumir en quatre. 1. La recuperació d´altres destinacions mediterrànies com Egipte, Turquia i Tunísia, que pugen i baixen segons els seus vaivens polítics interns; 2. La situació política a Catalunya i els atemptats de l´agost de 2017. Països emissors com Alemanya i el Regne Unit van alertar aquest estiu als seus compatriotes de la tensió política a Catalunya: «Les manifestacions pacífiques poden tornar-se conflictives», advertien; 3. La turismofòbia. Especialment a Barcelona, però afecta tot el seu entorn; 4. Les vagues de les companyies aèries. Tots aquests elements cal ponderar-los convenientment. Els actors turístics, des de l´àmbit públic i privat, han de valorar les xifres d´aquest any amb responsabilitat, veure´n les causes amb capacitat d´anàlisi i saber adaptar-se a les demandes del mercat.