Si llegeix aquest escrit, segurament no està entre el 30% que a 1 d´octubre ja té problemes per arribar a finals de mes. Encara que aquesta pobresa va disminuint, no en tots els casos ha estat així, i la millora de l´economia no repercuteix de la mateixa manera a totes les persones. Hi ha un ampli sector de la població que viu en situació de desocupació i s´està quedant al marge del mercat laboral. I no se soluciona amb un creixement de la renda. Cal un sistema que impedeixi que un grup de privilegiats acumuli la riquesa, mentre un nombre rellevant de persones visqui en la pobresa i sense oportunitats per sortir-ne.

Hem de ser conscients que és una realitat que es perpetua de generació en generació. Per lluitar contra la pobresa estructural seria necessari un mercat laboral regulat, un sistema fiscal potent i just i un sistema de protecció social.

De continuar així, tindrem una societat dividida entre rics i pobres, que viuran sense esperances de futur. A causa de les polítiques d´austeritat, sí, però també gràcies a aquells que han preferit discutir sobre el sexe dels àngels abans que sortir a combatre fermament contra la desigualtat. Potser és contra aquesta permanent «opressió» contra la que hauríem d´haver donat la cara.