El darrers resultats del Barça han encès totes les alarmes. Perdre a les primeres de canvi set punts amb rivals com el Girona, el Leganés o l´Athletic de Bilbao no entrava en cap dels pronòstics dels tècnics a inicis de temporada. I això passa quan al davant hi ha un calendari força complicat atès que s´entra de ple en la competició europea.

És cert que el Barça pot reaccionar en qualsevol moment, però ni l´entrenador ni els jugadors semblen travessar el millor moment. La imatge d´aquests darrers partits ha estat del tot lamentable. Els jugadors no corren, es dediquen a protestar totes les decisions arbitrals i els titulars no gaudeixen de possibles substituts amb un mínim de garanties. Els fitxatges, una temporada més, han estat un autèntic desastre i Bartomeu sembla més un titella a les ordres de Messi, Piqué o Busquets que no pas un president que marqui el rumb que ha de seguir una entitat de prestigi com el FC Barcelona.

Quan un vuitanta per cent del pressupost -algunes veus diuen que més- van per als salaris de la plantilla del primer equip, malament. És evident que falla alguna cosa. No s´entén tampoc l´actitud del president fent renovacions a uns preus fora de mercat a jugadors que lluiran la samarreta del Barça fins als 35 anys com el cas de Sergio Busquets. Hom té la impressió que difícilment es pot exigir res a un professional quan sap que passi el que passi té un contracte d´aquestes característiques. Les ganes de superar-se i obrir nous reptes són pràcticament nul·les. Semblant és el cas de Piqué, que es veu anul·lat per qualsevol davanter de mitjana categoria com els del Llevant o Athletic. O Umtiti, que, després de la renovació, ha desaparegut del mapa. Ara es rumoreja que per una lesió crònica...

Un club d´aquestes característiques no pot deixar tot el seu potencial a mans d´un senyor que es diu Messi. Sense l´argentí, l´equip és vulgar i incapaç de marcar un estil de joc. I més ara que Luis Suárez està fatal i Dembelé no té la categoria suficient per ocupar un lloc de titular. Tot plegat, un joc de despropòsits on ningú vol assumir les responsabilitats d´aquestes planificacions tan deficients. Ni Arthur -deien els espavilats que era el substitut natural de Xavi-, ni Vidal, ni cap dels nouvinguts són garantia de res. No són jugadors per a un Barça que vol aspirar a guanyar la Champions. Tampoc s´entén que ningú no pensés a fitxar un possible recanvi de Luis Suárez si de tant en tant se´l vol deixar reposar.

Valverde ho té difícil. Canvia el sistema de joc contínuament i és conscient que la màquina no rutlla. Va provant i provant, però els mals resultats se succeeixen i no troba la vareta màgica per provocar que l´equip reaccioni. Sembla desbordat per les darreres ensopegades i el seu nerviosisme es trasllada a la gespa en uns jugadors que destaquen per les protestes als àrbitres i poca cosa més.

Tard o d´hora el Barça ha d´afrontar una profunda renovació que és incapaç de plantejar-se. Té pànic al futur escenari sense Messi i continua sense fer front als canvis que necessita la plantilla de cara al futur. I per a més inri han desaparegut del panorama blaugrana els nois de la pedrera. No s´hi compta. Ja sabem que és gairebé impossible substituir jugadors com Puyol, Xavi o Iniesta, però un club d´aquestes característiques no pot prescindir de la gent de casa. Caldrà afrontar una transició i com més aviat es decideixi fer-la, millor. No s´ha de posar el crit al cel per tres mals resultats, però ja fa molt temps que el FC Barcelona ha de plantejar-se una renovació que Bartomeu es veu incapaç de pilotar.