Ara es porta fer revolucions a hores concertades i d´uniforme, alliberar el país com qui va a ocupar el seu lloc de caixera al Mercadona. Un parell d´hores a l´estació emprenyant viatgers, crits davant d´algun edifici oficial on a més despenjarem la bandera espanyola, i després tots a la plaça que ens han dit que s´ha d´anar, on corejarem quatre consignes. Tot seguit, tothom a la feina, excepte els estudiants, que s´agafaran el dia lliure i naixeran alguns amors adolescents, que són tan efímers com les repúbliques catalanes. Hi va haver un temps que tot el temor que inspiraven aquests CDRs de pa sucat amb oli era que espantessin el turisme. Ja, ni això. Els turistes són tan llestos que de seguida distingeixen els temes seriosos dels folklòrics, i ja venen a fer-nos fotos amb tanta tranquil·litat com les fan als que bramen a l´Speaker´s Corner, l´únic lloc del món on mai deixaran a en Puigdemont pronunciar un discurs. Amb una mica de promoció, aconseguirem que les jornades revolucionàries catalanes siguin tan populars com els clavadistes d´Acapulco i encara farem diners.
De l´uniforme, res a dir, es manté l´estètica de les darreres temporades: mocador a la cara per als que volen donar imatge més transgressora, seguint la tendència que arriba de Palestina, que marca la pauta d´aquesta moda. Per als més joves, s´imposa la capa-estelada, que deixa les mans lliures per anar menjant pipes o pistatxos, els adolescents no poden descuidar l´alimentació. El caràcter folklòric de la república sí que ha evolucionat, i ho ha fet per accentuar-se: castellers, música de gralla i trabucaires presents als actes «oficials», li confereixen un aire deliciosament noucentista, alhora que ressalten la farsa. Una troballa, realment, però en anys vinents es pot perfeccionar amb paradetes de pomes confitades i castells inflables per als petits, injustament oblidats des que fa un any van ser utilitzats d´escuts humans pels seus pares que tant els estimen.
Ho resumeix bé el que vaig escoltar a un funcionari independentista, a qui li criticaven que ahir anés a treballar:
- Si volen que faci vaga, que no em descomptin 50 euros del sou.
Hem creat la República Ociosa de Catalunya, per divertir-nos a estones lliures, sempre que sigui gratis.
