La professora gironina Núria Galí va ser la protagonista destacada de la primera part del XVIII Fòrum ACAVe, celebrat el dijous dia 27 al recinte del Gran Teatre del Liceu de Barcelona. Un fòrum desenvolupat sota la denominació «Avançant cap al futur», en el qual es va passar revista als problemes presents en les destinacions turístiques que pateixen saturació i pressió sobre parts dels seus territoris.

A més de la doctora Galí, que va fer la intervenció principal, posteriorment van intervenir tres representants significatius de ciutats amb problemes presents o passats, com són ara el director executiu de l´organisme Amsterdam Marketing, Frans van der Avert, la directora del Centre Internacional d´Estudis sobre l´Economia Turística (CISET) de la Universitat Ca´ Foscari de Venècia, Mara Manente, i el nou director general de Barcelona Turisme, Joan Torrella. Tots tres amb unes intervencions realment brillants respecte de com analitzen el passat i el present del turisme urbà i com pensen que hauria de ser en el futur.

Núria Galí va enumerar alguns dels trets que afecten ciutats com ara Girona i Barcelona: presència de visitants que no passen les nits a la ciutat visitada, per la qual cosa gairebé ni tan sols generen riquesa econòmica tot i fer ús de l´espai, concentració dels turistes i visitants en zones molt concretes i altres conseqüències negatives de la realitat actual. Pel que fa la concentració, va mostrar d´una manera molt perceptible el que succeeix a Girona, amb uns mapes de seguiment dels visitants elaborats en un parell d´estudis de diferents moments. En el traçat dels recor­reguts es veia clarament, i demostrava, que la majoria dels visitants només visiten una part o segment del nucli antic, i no tot, sinó una petita part només. Respecte de les repercussions negatives, va afegir a la concentració en l´espai la congestió dels carrers, l´increment dels preus que pateixen els residents en diferents productes o serveis, la gentrificació i expulsió dels habitants d´alguns carrers o places on han viscut abans o encara viuen, la pèrdua de determinades activitats comercials, la propensió a un monocultiu econòmic basat en el turisme, i l´aparició i creixement de la turismefòbia, amb les successives etapes des de l´acceptació del turisme per part dels pobladors de les ciutats afectades, passant per l´apatia fins arribar a la irritació i el rebuig obert.

En contacte amb la realitat del que succeeix a Girona, la ponent va anar més enllà i va posar exemples també de Barcelona, com a ciutat que acollia l´acte. I va assenyalar com aquesta és un exemple de ciutat dual, val a dir de dues ciutats en el si d´una mateixa i sola ciutat: la ciutat dels residents que viuen en barris no turistitzats, per una banda, i la ciutat dels turistes per l´altra. Va comentar el cas del transport públic a la capital catalana com a exemple de separació i manca de contacte i de relació entre els turistes que utilitzen el Bus Turístic i els ciutadans que utilitzen la xarxa de transport públic local. Jo afegiria que en el cas de Barcelona es dona prioritat al Bus Turístic i en èpoques de vacances escolars i universitàries els ciutadans pateixen la reducció molt considerable de busos urbans, la qual cosa castiga els barcelonins que no es troben de vacances.

Abans d´acabar la seva intervenció, va proposar reptes que haurien de ser afrontats, i possibles solucions imaginatives. En la meva opinió en algunes d´elles va ser massa teòrica i utòpica respecte dels beneficis que es podrien donar per part de les administracions municipals als residents, com ara descomptes en taxes urbanes i gratuïtats. I també em va semblar massa optimista i teòrica quan va posar com a exemple les campanyes de publicitat dirigides a millorar la sensibilització de la població a favor del turista: l´exemple de París dels anys 90 és massa antic i el de Canàries del 2007 al 2011 no va ser cap meravella.

Podria escriure molt més, però no solament l´espai urbà té un límit. També el del paper en el mitjans de comunicació com en aquest diari. Vull afegir que es van fer esments a Bordeus, per exemple, però cap a Copenhaguen o Viena, ciutats que no tenen els problemes de turismefòbia. I que especialment brillant i contundent va ser el representant dels Països Baixos, el qual va afirmar el que és una de les claus de l´organisme que dirigeix: haver fet el canvi de la promoció de la destinació i del màrqueting de la destinació a la gestió de la destinació. Una línia que també segueixen la capital danesa, Bordeus o Nantes. Una actitud de sostenibilitat i objectius comuns tan allunyada de la que fins ara ha seguit el consorci de turisme de Barcelona, dominat per uns quants hotelers que quan els convenia van oposar-se a la taxa turística i quan van necessitar sanejar els comptes per les pèrdues a Spanair van canviar de posició. Els mateixos hotelers que fa pocs dies reclamaven més diners públics per fer més promoció argumentant que els ha baixat la no gens baixa ocupació l´estiu que just acaba de finalitzar.