02 de octubre de 2018
02.10.2018
Diari de Girona

Ultimàtums

02.10.2018 | 00:02
Ultimàtums

Anunciar ultimàtums és a l´ordre del dia. Els requeriments no admeten objeccions sense patir greus conseqüències. Es posen damunt la taula una sèrie d´exigències. Si no s´accepten, les negociacions se´n van a fer punyetes i s´amenaça de tirar pel dret.

A vegades, però, es converteix en un bumerang que retorna amb forma de plantofada. Vaja, que el tret surt per la culata.

S´apunten a aquest joc partits polítics, associacions civils, entitats socials, institucions de tota mena, sindicats, patronals i qualsevol personatge que cerca una fama efímera. I com que la memòria és selectiva, cal rememorar els ultimàtums formulats pels líders independentistes en els darrers anys. N´hi haurà prou amb alguns casos per estalviar una penosa enumeració d´acudits.

Per exemple, el 16 de maig de 2012, Oriol Junqueras proclamava que si els convergents «volen fer un pacte amb Espanya no ens hi trobaran, o independència fiscal o res».

El 6 d´agost del mateix any, el secretari d´organització de CDC, Josep Rull, amenaçava el govern central amb «o pacte fiscal o independència».

El 28 d´agost, Anna Simó, portaveu d´ERC, reclamava al president Mas que les converses amb Rajoy fossin un ultimàtum sobre atorgar o no el concert econòmic.

Les hemeroteques no obliden ni perdonen les fanfarronades dels líders independentistes.

El dia 31 d´agost la portaveu del govern Sánchez recordava a Quim Torra que «no pot establir a mode d´ultimàtum qüestions que per res són en el camí cap a la normalitat, la conclusió i la sortida d´un conflicte polític». Doncs, com si sentís ploure.

El dia 4 de setembre, el president de la Generalitat presenta els eixos del seu programa de govern en el Teatre Nacional de Catalunya. Mobilització i diàleg, no acceptació de cap sentència condemnatòria dels líders empresonats, impulsar un procés constituent i crida a la unitat davant la divisió de l´independentisme.

Ara bé, no exhibeix obertament que hi haurà desacatament i desobediència als tribunals. Tampoc esmenta el desa­fiament amb el govern de Pedro Sánchez en els termes de o referèndum d´autodeterminació o via unilateral.

Per acabar, d´ultimàtums en sap un niu l´Assemblea Nacional Catalana (ANC). En un document intern, que el secretariat nacional havia de debatre el passat 22 de setembre, s´exigeix al president Torra un full de ruta per implantar la república abans del 21 de desembre o la dissolució del Parlament a partir de l´1 de gener i convocatòria d´eleccions.

És una juguesca tant arriscada que la presidenta de l´ANC, Elisenda Paluzie desconvocava la reunió i ajornava «sine die» un debat propi d´enemics.

Seria desitjable que el seny s´imposi a la rauxa. És a dir, que els ultimàtums no afegeixin més llenya al foc.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit