Ahir es va fer el primer ple al Parlament després de tres mesos. Al juliol es va suspendre un ple mentre s´estava celebrant pel desacord entre Junts per Catalunya i Esquerra Republicana sobre com calia aplicar les suspensions dels diputats encausats ordenada pel jutge Llarena. La solució que han trobat finalment aquests dos grups es va articular en una doble votació: a la primera es va dir que no s´acatava l´ordre de suspensió mentre que amb la segona es va fer efectiva la retirada dels drets dels diputats suspesos i la delegació del seu vot. Això va passar al matí al Parlament, i a la tarda Quim Torra va pronunciar el discurs amb el qual va obrir el seu primer debat de política general. El president de la Generalitat va donar la màxima solemnitat a l´afirmació que les sentències dels polítics encausats, si són condemnatòries, seran un punt de no retorn i es convertiran en la legitimació de l´exercici del dret d´autodeterminació de Catalunya. Torra va amenaçar amb una nova declaració unilateral d´independència després d´haver donat un ultimàtum a Pedro Sánchez, afirmant que no garantiran l´estabilitat del Govern espanyol si no hi ha una proposta de referèndum pactat, vinculant i amb reconeixement internacional abans del mes de novembre. Torra va passar a l´atac després d´haver-se de defensar de les crítiques al seu suport públic als CDRs i a l´actuació dels Mossos per evitar que un grup de manifestants accedissin al Parlament. Quim Torra va anunciar la compareixença del conseller d´Interior i va reconèixer que ell és el responsable que una part de la població no entengui la manera de fer del Govern. Una incomprensió -o potser una discrepància- que molt probablement creix cada vegada que s´actua de forma flagrantment contradictòria.
