He agafat el bon costum d´anar a llegir als vespres en un parc que hi ha prop de casa. Asseguda en un banc proper, hi havia una dona gran concentrada en un llibre que m´era molt familiar, perquè quan me´l van regalar tenia un d´aquells valors simbòlics que t´impregnen per sempre més la percepció que en tens. Quan la dona es va adonar que la mirava amb un mig somriure, em va parlar. Vam conversar sobre el llibre, sobre qui me´l va regalar, dels seus motius, i del text en si mateix, que per a ella també era important perquè era un regal de la seva filla. Unes setmanes després, a casa, estava ordenant un armari que fa de prestatgeria eventual per a llibres que no preveig llegir a mitjà termini. L´armari és al costat d´una finestra que dona a un celobert, i vaig vigilar molt que cap dels llibres s´hi precipités. Quan estava immers en tan feixuga tasca, va sonar el timbre. Era la veïna de sota. Em va ensenyar un llibre que, segons ella, havia caigut al seu pati interior. En un primer moment, me la vaig creure: em pensava que havia anat amb cura, però tenia sentit que un dels llibres hagués caigut sense adonar-me´n. Quan me´l va ensenyar millor, em vaig quedar parat. No era un llibre qualsevol: era el llibre, el que llegia la dona del parc. I no podia ser el meu, perquè el tenia al menjador, juntament amb aquelles coses que vols tenir a la vista i ben a prop perquè tenen un valor a prova d´emmagatzematges. La dona me´l va donar i de seguida el vaig obrir. No era el meu, perquè no tenia dedicatòria. Vam arribar a la conclusió que a qui li havia caigut era a la veïna de dalt. Vam pujar plegats (la curiositat em matava, perquè era aquest llibre en concret) i qui ens va obrir la porta va ser la dona gran del parc. Per descomptat que quan ens vam veure la nostra reacció va ser fins i tot emocionada. Fa poc que visc a l´edifici i gairebé no conec els veïns. Resulta que havia deixat el llibre damunt d´una còmoda a prop de la finestra, i tot traginant una cadira creia que li havia donat un cop i per això havia caigut. Vam tornar a parlar del llibre, de les meravelloses coincidències, d´aquelles coses que et passen i no te´n saps avenir. L´altra veïna ens mirava com qui observa dos marcians. Vaig tornar a casa amb la certesa que una història com aquesta s´havia d´escriure, perquè no passa perquè sí. Passa perquè diu molt de tu, perquè et diu una veritat, i és veritat. I per cert, el llibre, el seu i el meu, és Estimada Marta, de Miquel Martí i Pol.