Es té notícia que alguns estadistes demanaven el parer als astròlegs sobre el destí del país abans d´emprendre una guerra o d´una batalla decisiva, i també s´interessaven pel seu esdevenir personal. El consultant volia que la predicció coincidís amb el seu desig i el murri endeví el complaïa, ans s´exposava a ser brutalment escorxat. Si algun vaticini fallava era degut a un moviment brusc i sobtat d´un astre capriciós que havia fugit de la ruta per desbaratar el seu pronòstic. Si l´explicació no resultava convincent, s´hi jugava la pell.
Els astròlegs, com és sabut, estudien especulativament la influència dels astres en el futur dels individus. Creure que les estrelles i els astres determinen el demà personal, igual que marquen rutes marines i terrestres, com la via làctia que encaminava els pelegrins a Santiago de Compostel·la, és una creença molt antiga.
Ser un llunàtic, una persona versàtil que canvia el caràcter i l´humor segons les cares de la lluna, és una suposició molt estesa en el món rural i mariner, que es fonamenta en la repercussió de la lluna en les marees i també al temps precís de sembrar les llavors, com de podar els arbres i les mates. La lluna no és una metàfora per als poetes, és també un senyal per als feinaters de terra i de mar.
Vaig tractar durant un llarg període de la meva vida un jornaler i bosquerol de nom Manel; de petit havia viscut sol en una cabana a l´alta muntanya cuidant un ramat d´ovelles. Se sentia íntimament vinculat a la natura, a la terra i al cel, i em feia dubtar més d´un cop si la ciència, que menysprea l´astrologia, no s´equivocava. M´explicava fenòmens naturals incomprensibles pel saber acadèmic, que els bandeja senzillament perquè no els entén, i segons en Manel s´havien d´atribuir a una intercessió astral o a forces tel·lúriques.
Ell havia fet observacions sorprenents tant de la fauna com de la flora i em deixava bocabadat perquè no trobava mai respostes raonables en els llibres; el que em comentava de la natura no figurava en cap manual. Havia atresorat molta informació de la seva mare, que per a molts posseïa poders sobrenaturals i era tinguda com una bruixa sàvia i bona; era una dona analfabeta, igual que ho hauria sigut en Manel si jo no li hagués ensenyat les lletres, i així aprengué a llegir.
El món ocult, màgic, paranormal, em fascina des de jove. Molts filòsofs se sentiren seduïts per anar més enllà de la lògica. Kant, el filòsof que modificà el curs del pensament i fusionà el racionalisme de Descartes amb l´empirisme escèptic de Hume, va cartejar-se amb un mèdium suec, atret pel que ara anomenen parapsicologia. Una exploració atrevida sobre els límits de la ment; la raó insatisfeta vol ultrapassar la realitat transubjectiva o poua, ansiosa, en la profunditat del jo.
Els horòscops, teòricament, són observacions de planetes i constel·lacions en relació amb l´hora del naixement de les persones a fi d´esbrinar i endevinar el que els passarà. Acostuma a ser una pàgina molt visitada del diari, després de les cartes i l´obituari. És realment curiós per a aquells que publiquem articles saber què és el que interessa els lectors, informar-nos de a qui llegeixen i per què a qui no llegeixen mai, com també en quines pàgines llegeixen.
L´astrologia, com un mètode d´endevinació, es remunta a l´antic Egipte i al període precristià a Babilònia. Una forma més o menys màgica de preveure el futur o el que passaria en una imminent guerra, com ho foren les entranyes dels ocells consultades pel gran sacerdot. La seva vida, com a saber vulgar, ha estat molt accidentada perquè la ciència i les religions la van atacar i marginar de la cultura oficial. La Inquisició va cremar moltes bruixes a la foguera perquè posseïen un saber estrany i incomprensible, que competia amb els negociants dels sabers establerts.
La ciència moderna ha realitzat estudis empírics sobre les dades obtingudes pels astròlegs i arriben a la conclusió que les interpretacions de la personalitat fetes des de l´astrologia totes són estadísticament insignificants i els mateixos resultats es poden aconseguir atzarosament. Qualsevol embadocador perspicaç és capaç d´entabanar persones necessitades d´atencions; hi ha gent que paga perquè l´escoltin i gent que cobra per escoltar. Últimament m´ensopego amb individus que es creuen importants i necessiten ser reconeguts, però el món no els atorga cap reconeixença, per no sentir-se perdedors, ni fracassats, els aconsello que assisteixin a la consulta de l´astròleg de la barriada, que també s´ha de guanyar la vida.
El primer que he escrit és que monarques, papes i homes d´estat van recórrer als astròlegs perquè els ajudessin a decidir bé, potser davant el desencert fins ara d´en Pedro Sánchez a l´hora d´escollir el govern, que presentà tan modèlic que, fins i tot, el qualificà de govern d´estrelles, li convindria acudir als consells de l´astròleg. Endemés, com que es tracta d´un govern d´estrelles, esmento que entendre les estrelles és propi dels astròlegs.
En 100 dies n´ha dimitit dos, Màxim Huerta i Carmen Montón. Quan escric aquest text en té a la corda fluixa tres més, la ministra de Justícia, Dolores Delgado, Pedro Duque i el d´Agricultura, Luis Planas. La política és d´una extrema crueltat i el PP i Cs no perdonaran mai a Pedro Sánchez la moció de censura que va escombrar del poder el partit corrupte de Mariano Rajoy. Ja es pot ben calçar perquè li porten votada i no l´absoldran mai.
