Hi ha hagut gresca perquè es discuteix l´abast de l´1 d´octubre. L´independentisme el considera una victòria, però al cap d´un any hi ha gent insatisfeta perquè la República no és més a prop.

Convé no oblidar que es pot guanyar un episodi i perdre la batalla, o guanyar una batalla i perdre la guerra. L´1-O es van enfrontar dues voluntats. Per un costat, l´independentisme volia votar. Per l´altre, el Govern espanyol no volia que es votés. Al final de la jornada una cosa havia quedat palesa: malgrat les actuacions judicials i policials dels dies previs i del mateix dia, la gran majoria dels que van voler votar ho van poder fer. Per tant, aquella va ser una jornada victoriosa per a l´independentisme, que va aconseguir el seu propòsit; amb molt esforç, amb llàgrimes i cops, però ho va aconseguir. Té motius per parlar de victòria i per recordar-la.

Però guanyar una operació o una batalla no significa guanyar la guerra. L´1-O va anar com va anar tant per mèrit propi dels organitzadors com pels greus errors del govern Rajoy. Una visió serena aconsellava llavors avaluar la correlació de forces de cara al futur, i el desequilibri era visible per a qui no volgués enganyar-se. Les mobilitzacions excepcionals, com el seu nom indica, no es poden sostenir indefinidament. En canvi, la força de l´Estat es pot exercir de forma permanent, infatigable. L´eufòria dels uns aquell vespre tenia el seu equivalent de ràbia en els altres, que ha alimentat la resposta.

En els dies següents, els màxims responsables del sobiranisme van ser conscients de la realitat, però no van gosar dir que, malgrat la victòria, no hi havia capacitat per «implementar el resultat del referèndum» de manera pacífica i dialogada, com sempre han volgut. Ara, un any després, molts encara no ho han dit clarament. Cada cop més persones es pregunten: si vam guanyar, on és la República? Dimarts, al Parlament, Quim Torra va parlar com si estigués en condicions d´amenaçar l´Estat. Si realment té la força necessària per ser temut, per què no es nota? La majoria de la gent sobiranista té paciència; dels impacients, la majoria ho expressarà serenament; i dels esverats, n´hi ha que es giren contra les institucions de la Generalitat. Vet aquí com, en un cap de setmana, la imatge de pacífica urbanitat de les mobilitzacions independentistes ha quedat tacada. Dimarts Quim Torra els va renyar, i va advertir tothom que l´adversari és en un altre costat.