S acaba el procés tal i com l´hem conegut. Ara bé, no s´ha de confondre la fi del procés amb la fi dels anhels independentistes de la majoria més un o menys un dels catalans. Que s´acabi l´Ítaca exprés, no vol dir la rendició de ningú ni cap ruptura interna de Catalunya, com galleja ara haver pronosticat fa anys José María Aznar, en una mostra ridícula de despreniment de retina política.

Les dues parts ho han fet francament malament. Els uns perquè van prometre aplicar el resultat del referèndum de l´1 d´octubre, quan no tenien cap capacitat ni intenció de fer-ho, i els altres perquè van enviar ordes de policies i guàrdies civils a colpejar ciutadans intentant fer creure que un moviment pacífic era violent per, després, empresonar el govern de Catalunya.

Qualsevol solució passa, en primer terme i per sobre de tot, perquè tothom accepti el principi de realitat que passa per: assumir la inexistència de la República i de la seva implementació (quina paraula més cursi), la inexistència de violència per part del moviment independentista, per treure els polítics de la presó i per acceptar la necessitat d´un procés de diàleg amb pacte final entre l´independentisme -políticament majoritari a Catalunya- i el govern de l´Estat. S´ha de posar fi a la rucada que diu que s´està implantant la República i s´ha d´acabar amb la insensatesa que resa que els catalans (tots els catalans) no poden decidir el seu futur perquè la Constitució és sagrada. Un pacte sense apriorismes en el que l´independentisme accepti que, d´entrada, el Govern central es negui a posar el referèndum sobre la taula però que l´Estat també accepti que els altres el vulguin posar. Tot el que no sigui això serà eternitzar-ho, amb el perill de que es converteixi en un d´aquells conflictes internacionals pendents de resoldre que erosionen continents.

El problema és que quan al govern de Madrid sembla que hi ha interlocutors no radicals, a Catalunya la política s´ha empetitit i ha caigut en mans de segones files que no lideren. El procés i l´aplicació marcial de la justícia ha deixat a la cuneta o a la presó els veritables líders polítics catalans, essent ara mateix imprevisibles i menys efectius que mai.

Els dos governs han d´aprendre a evolucionar sense ser condicionats pels fanatisme d´aquells que busquen el conflicte sense cap altre finalitat que el conflicte que els garanteix la seva supervivència.