Els anglosaxons en diuen midlife crisis; aquí, en un intent de fer gala de major concisió, en diem crisi dels quaranta. El quatre, número temut pels xinesos per malastruc, marca un abans i un després en l´existència de qualsevol mortal; és a dir, de tothom, que aquí hi som de pas. Amb el quatre, els reflexos s´alenteixen, els excessos es comencen a notar i les ressaques -cabrones- s´allarguen i s´allarguen fins a l´infinit.

Amb el quatre, hom s´adona que els nens ja no són nens. Amb el quatre, resisitir un capítol d´una sèrie de Netflix a la nit sense quedar estabornit al sofà comença a ser missió impossible. Amb el quatre, entra el pànic que els pares es facin grans i la histèria que els vàstags són a punt de volar tot sols.

Amb el quatre, fer quaranta piscines pot ser una odissea en un mal dia. Amb el quatre, ningú, absolutament ningú, et tracta de tu: ja ets un «senyor» (tot i que diu la sabiduria popular que se n´ha de venir de mena). Amb el quatre, els joves et veuen vell i els vells et veuen jove.

Amb el quatre no ets ni carn ni peix. I la sensació és que tampoc acumules ofici ni benefici, que saps moltes coses però que, en el fons, no sap res, com en Sòcrates, tal com explicava Plató. Amb el quatre, acabes anant a concerts de vells roquers envoltat de vells roquers. I si mai hi fas cap, les mirades compassiven t´acaben penetrant mentre et recolzes a la barra del Platea.

Amb el quatre, el cinc sembla molt més a prop i el dos i el tres queden lluny, molt lluny. Te´n recordes dels Jocs Olímpics de Barcelona 92, de la Bola de Cristal de Televisió Espanyola i se´t posa la pell de gallina cada vegada que escoltes el hit de discoteca Dolce Vita de Ryan Paris; no pas per l´emoció sinó per la nostàlgia. Quan entres al quatre et venen que la crisi serà passatgera, un plis plas. Però -la molt cabrona- té set vides, com els gats. I s´allarga. Així que amb el quatre t´assetgen els dubtes -«i si hagués estudiat Física Quàntica en comptes de...?»; «i si m´hagués dedicat a fer trompitxos (sinònim no normatiu de «baldufa») en comptes de...?». Amb el quatre, et queden pendents el cinc, el sis, el set i, potser, el vuit. Mitja vida més després d´una altra mitja que, amb tots els encerts i els errors, és la que tens. Ben mirat, el quatre no està gens malament.