L aniversari de les càrregues policials de l´1 d´octubre va tenir un efecte boomerang per a l´independentisme i, en particular, per a Quim Torra. Els seus amics dels CDRs el van obligar a marxar capcot del Parc de la Ciutadella de Barcelona abans d´intentar assaltar un espai políticament sagrat com és el Parlament. Un Torra incrèdul va haver d´escoltar crits de «dimissió» dels seus.

Estic segur que Quim Torra no va dormir, o li va costar molt, aquella nit. No em sorprendria que l´endemà al matí hagués trucat a Waterloo: «Carles, què faig?». I que Puigdemont, que té una habilitat innata per a les «jugades mestres» cap a l´abisme, trobés de seguida la solució: «Fes un ultimàtum a Pedro Sánchez i no avisis ningú, ni ERC, ni el PDeCat». Dit i fet: a la tarda llença el míssil (sense explosiu) i aconsegueix desviar per unes hores l´atenció de les càrregues dels Mossos el darrer cap de setmana. El problema és que Torra no té cap credibilitat. Ha renunciat a exercir l´autoritat que es confereix a un president de la Generalitat presentant-se com un interí, acceptant no posar els peus al despatx presidencial i anomenant Puigdemont «president legítim», quan la realitat diu que entre tots paguem la seva oficina d´expresident. No se´l va creure ni la Moncloa, ni els partits que li donen suport.

Em pregunto fins quan aguantarà Torra tota aquesta pressió. No és un polític professional com Mas, Puigdemont, i tants altres, que tenen la pell dura per resistir els embats polítics. És un activista, un «amic» dels CDRs, i això és incompatible amb ser president de la Generalitat. No em refereixo a un avançament electoral. L´independentisme ha deixat clar que no l´interessa anar a les urnes abans de la sentència del Tribunal Suprem, i menys amb l´actual imatge de divisió i de constant llançament de ganivets esmolats per l´esquena. Vull dir que no em sorprendria que qualsevol dia d´aquests, malgrat l´extraordinari sou que cobra, la pressió pogués amb Quim Torra i ens anunciés que se´n va a casa. Tenim un precedent. Les circumstàncies, els càrrecs i les persones són diferents, però és molt similar al que va passar a Albert Ballesta a l´alcaldia de Girona, una altra «jugada mestra» de l´astut Puigdemont.