Cartes

Maria Salip Calvo GIRONA

Els actes vandàlics del passat 1 d´octubre fan palesa que els independentistes no tenen res de pacífics. Que un president de la Generalitat es dediqui a atiar la violència és propi de règims com el de Maduro, irresponsables i dictatorials. Cap estat democràtic ho pot permetre, però, és clar, el pseudopresident Sánchez (que ningú ha votat) està totalment venut.

I tot en resposta de la càrrega policial de l´octubre de 2017 sobre uns ciutadans que, enganyats, però entusiasmats, es van atrevir a enfrontar-se a la policia (quan complien un mandat legal) anant a votar un referèndum il·legal que no va servir per res, ja que ni la meitat del cens va anar a votar (obeïnt la llei) i, per contra, altres ho van fer 3 o 4 vegades i se´n mofaven.

Tots hi vam perdre, els estomacats i el govern de Mariano, ja que la càrrega policial contra tants il·lusos que creien en aquell fals referèndum va danyar la imatge de la policia, veient-los con botxins, i això la policia no s´ho mereix. El problema és que tenim uns polítics ineptes i anem de mal a pitjor.

Com ens mira Europa?

Francesc Buixeda Cabré SANTA PAU

Els independentistes han celebrat l´1 d´octubre amb les consignes «vàrem votar i vam guanyar» i «fem república». Els CDRs i altres entitats independentistes han provocat diferents aldarulls, podent assenyalar la interrupció de la circulació de l´AVE des de Girona, tall de l´AP-7, i manifestacions arreu de Catalunya, en més o menys intensitat. Aquests aldarulls han produït molts problemes circulatoris, laborals i d´ensenyament.

El president Torra i el del Parlament, Torrent, en les seves aparicions públiques no han parat de dir als manifestants «gràcies amics del CDR, no deixeu d´apretar». Es nota també una clara esquerda entre les files independentistes.

Els partits PP i Cs han demanat amb molta insistència que l´Estat ha d´actuar, convocar eleccions, i demanen la compareixença del president al Congrés, ja! Denuncien que el Govern és qui està embolicant i sostenint aquestes accions que fomenten el malestar i la divisió de la ciutadania catalana, cada cop més agressiva.

S´ha pogut comprovar una certa passivitat dels Mossos, principalment en la delegació del Govern a Girona i en el tall de l´AP-7, tot i que al llarg del dia es va observar la seva participació més decidida en les manifestacions de Girona i Barcelona.

Ens trobem en un moment on cal una profunda reflexió de l´Estat, i prendre mesures, abans que puguem prendre mal, o si no disposa de suficient suport haurà de convocar eleccions anticipades per tal que es conformi un nou executiu amb prou fortalesa per emprendre una decidida negociació amb el Govern i resoldre la situació, evitant, tan aviat com sigui possible, que s´enquisti i sigui de molt difícil resolució, fragmentant-se cada cop més la ciutadania.

Volem que Europa ens miri amb bons ulls, no com fins ara, que prou falta ens fa.

Temps d´aniversaris

Lluís Torner i Callicó girona

Aquest any 2018, entre final d´estiu i primers de tardor, el ma­pa cultural gironí ha esdevingut pletòric amb la celebració d´uns aniversaris que venen a demostrar la riquesa de la nostra ciutat, pel que fa a un model d´activitat, en un dels aspectes més importants que mouen la vida i la manera de ser d´una gent, i per extensió d´un país, en aquest cas el nostre, Catalunya.

No voldríem deixar-nos-en cap, són els que han arribat al nostre coneixement, i als que d´una manera o altra hem participat: 25è aniversari Nit de Poetes, la celebració del qual fou el 14 de setembre; i el 51è dels Premis Bertrana, que alhora era el 50è de la publicació del primer premi atorgat, que tingué lloc el 20 de setembre. Llavors en venen dos que se celebraran pròximament, són: el 40è aniversari de la popular Llibreria 22, que s´esdevindrà el dia 20 d´octubre; i ja finalment, que sapiguem, el 50è aniversari de la fundació de la Coral Saba Nova, que se celebrarà el 25 de novembre.

Per consegüent, quatre aniversaris, d´una considerable importància per a la nostra ciutat, que donen prova i exemple, alhora, d´una ben notable activitat cultural.

I ja que parlem d´aniversaris, no podem oblidar-nos que, el dia 1 d´aquest mes d´octubre, n´hi va haver un altre, que tot i ser el més proper en el temps, un any, va servir-nos per recordar uns esdeveniments que varen marcar un abans i un després, deixant una petjada que romandrà, per sempre més, gravada a la nostra preuada història. Fou el dia que els catalans -tot i els obstacles- celebràrem el nostre Referèndum.