El creixement de la població mundial

Durant tota la història a la Terra hi han viscut 108.000 milions de persones, per la qual cosa la població actual és només el 6,5% del total de les que han existit. Des de fa 12.000 anys la població mundial no ha parat de créixer, essent avui 1.860 vegades la que era llavors. Des d´aquell temps fins l´any 1700 el creixement de la població va ser del 0,04% anual.

A partir del segle XVIII la població mundial va créixer de forma exponencial, però va ser a partir de l´any 1920 quan el ritme de creixement anual ho va fer de forma accelerada: a l´any 1920 era del 0,6% i el 1970 va ser del 2,06%, el màxim creixement històric mundial. A partir d´aquí el ritme ha anat disminuint, arribant al 2015 amb l´1,18%. Totes les àrees del món tendeixen ara a disminuir el ritme de creixement de la població, unes més ràpidament que altres, menys Àfrica. La Xina va abaixar el ritme de creixement, que havia arribat al 2,69% a l´any 1970, fins a valors de 0,68% l´any 2000, fruit de la dràstica política del fill únic. Ara es troba al 0,54%, xifra equivalent a la d´Estats Units amb el 0,44%. Un altre país amb dificultats per controlar el creixement de la població és Índia, que va arribar a un màxim del 2,28% a l´any 1985 i ara està creixent suaument fins l´1,3%. Hi ha països, molts europeus, on el creixement és negatiu. Així. Alemanya té un creixement del -0,25%, Itàlia de -0,11%, Espanya de 0,05%, França i Gran Bretanya de 0,35% i Japó de -0,17%. Podríem dir que el creixement de la població mundial està sota control menys a Àfrica, que va tenir un pic de creixement a l´any 1985 amb el 2,89% i en l´actualitat encara està al 2,6%. S´espera que els països amb menys desenvolupament, sobretot africans, tinguin una baixada continuada de creixement de població per arribar a final de segle al 0,55%, moment en el qual la resta del món estarà creixent amb valors propers a zero o negatius.

A la Terra ara hi ha 7.400 milions de persones i s´espera que a final de segle n´hi haurà 11.200 milions. El que és important retenir és que aquest augment es farà exclusivament a Àfrica. El país més poblat d´Àfrica és Nigèria, amb 186 milions de persones el 2016, seguit d´Etiòpia amb 102 milions, Egipte amb 94 milions, República Democràtica del Congo amb 75 milions, Sud-àfrica amb 56 milions i amb Tanzània amb 55,6 milions de persones. Fins al paral·lel de República Democràtica del Congo la població d´Àfrica suma avui 854 milions de persones, amb un creixement de més de 25 milions cada any. En total a Àfrica hi ha avui 1.050 milions de persones. La ruta més ràpida per emigrar a Europa des de Nigèria passa per Níger, Algèria, Marroc o Líbia. Per arribar a Espanya o a Itàlia, en total són 4.800 km que es podrien fer amb 65 hores de cotxe.

El canvi climàtic farà encara més difícil la vida a l´àrea del desert africà, i afectarà més de 450 milions de persones que seguiran pressionant per escapar cap a altres àrees, especialment Europa. La pressió migratòria serà cada vegada més pu­nyent, fet que obligarà a canvis culturals i a estratègies diferents a les que Europa ha utilitzat fins ara. El creixement de partits xenòfobs i la creença que la societat europea no pot encabir infinitament més emigrants és una onada que sembla acabar amb la cultura de braços oberts que havia definit Europa en els últims 50 anys. La pressió per frenar les fronteres a Europa està fent el mateix camí que el que havia fet Estats Units d´Amèrica i que tant s´havia criticat des d´aquí. Totes les polítiques que es fan són per arribar a acords amb els països des d´on embarquen els emigrants cap a Europa, però això només són pedaços que frenen temporalment la pressió. Una vertadera política ha de consistir en inversions massives en països que puguin créixer econòmicament i siguin receptors al sud de l´àrea del desert, és a dir, fent una espècie de Pla Marshall a la franja que va des de Senegal fins a Kènia, passant per Ghana, Nigèria, Camerun, República Democràtica del Congo i Uganda. Ajudar-los a créixer econòmicament, fent infraestructures en carreteres perquè els productes puguin anar d´un país a un altre, ajudant a electrificar amb energia solar i obrint rutes de l´interior cap al mar per exportar, és la millor política migratòria que es pugui fer, encara que això signifiqui que la nostra societat no creixi més i destini els guanys de la productivitat a resoldre l´emigració en origen. El progrés econòmic frena directament el creixement de la població, per la qual cosa és el millor que es pot fer per disminuir l´impacte migratori del canvi climàtic.

Sembla difícil controlar el creixement de la població mundial, però la història mostra que depèn de la capacitat de desenvolupament i també que és possible. Si ho han fet països on era molt difícil el control com la Xina i Índia, és que és possible. La clau del desenvolupament econòmic, la millora del benestar social, també és coneguda i consta a invertir, a crear la capacitat de crear teixit econòmic, extraient el millor de la terra en productes de mineria o agrícoles, engegant una producció industrial a petita escala i obrint vies per al turisme.