El Parlament català fa més d´un any que està gairebé paralitzat, i això no és un bon senyal. Com tampoc o ho és l´espectacle que van donar dijous els dos partits majoritaris de la coalició governamental (JxCat i ERC) obligant a suspendre la darrera sessió del Debat de Política General que havia començat dimarts. No és nou. En l´actual legislatura, més enllà de la ­composició de la Cambra i l´elecció del president, l´activitat ha sigut inexistent. Abans de l´estiu, el Parlament va tancar portes. Alguna comissió i poca cosa més. Un fet insòlit en les democràcies occidentals. No s´ha pogut exercir cap control al Govern i el seu president, una de les funcions essencials en la democràcia parlamentària.

És cert, com recorden les formacions sobiranistes, que Catalunya viu una conjuntura política excepcional i que els principals líders independentistes estan empresonats, però això no justifica la paràlisi absoluta del Parlament. Els catalans van elegir uns representants polítics el passat mes de desembre perquè, entre altres coses, exercissin l´activitat parlamentària i governessin. No es fa. Semblava que amb la celebració del Debat de Política General es recuperaria la normalitat. Res de res. El principal obstacle són les discrepàncies entre ERC i JxCat, que venen de lluny, per resoldre la suspensió dels sis diputats que estan a la presó o a l´estranger. JxCat, pressionat per Puigdemont, vol agafar una drecera que els lletrats de la Cambra no avalen. I ERC, principalment el president del Parlament, Roger Torrent, no està disposat a saltar-se la llei. En definitiva, ERC no vol tenir més gent imputada o empresonada. Un exlletrat del Parlament, Francesc Pau, explicava dijous a 8TV que gairebé sempre els polítics havien seguit les recomanacions tècniques dels lletrats, menys en l´últim any. Per moltes voltes que es vulguin donar i per molt que es vulgui aparentar que s´incompleix l´ordre del jutge Llarena, no queda cap més sortida que seguir les indicacions dels lletrats i reprendre les sessions parlamentàries.

El president de la Generalitat, Quim Torra, i el vicepresident, Pere Aragonès, van escenificar divendres una reconducció de la fractura. Va ser una nova gesticulació. Sí que va quedar clar que les dues formacions volen mantenir el pacte fins que hi hagi una sentència del Tribunal Suprem sobre els polítics processats. Legítim i comprensible. Ara bé, mentrestant, governin i recuperin tota l´activitat parlamentària. El país ho necessita.