Cartes

Miquel Mompió i Azemar RIUDARENES

Si us plau, ens faci fills ­adoptius, ens protegeixi, ens alliberi durant una bona temporada d´aquests aprenents de polítics que tenen Espanya i que tenim a Catalunya, estem farts. Vostè de tot el panorama internacional és l´única persona que em mereix confiança i credibilitat.

El Sr. Sánchez diu que vol però no pot, lligat per tots costats, encara que no em mereixia massa confiança. El Sr. Casado i Rivera només tenen a la boca Catalunya, que si 155, que si il·legalitzar partits, que si tancar l´aixeta dels sous dels polítics. El Sr. Iglesias ara està enfeinat posant ordre al seu partit.

I a Catalunya què ? ERC i Junts per Catalunya barallant-se d´amagat i en públic com dos nens petits. El Sr. Junqueras des de la presó i el Sr. Puigdemont des de l´exili marcant línies divergents. La CUP demanant peres a la figuera. I ara s´hi afegeix l´ANC per amenaçar de trencar-ho tot.

Déu meu, tenim el galliner ben esvalotat, tenim l´olla a les cols, tots miren per ells. El ciutadà de peu s´ho mira estorat, si us plau Sra. Merkel agafi una escombra els desi tots al rebost per una temporada i faci´ns de mare perquè si es continua així vostè no veurà ni un euro del deute, i els ciutadans de peu volem estar i viure més tranquils.

Assassinat

de dones

Eulàlia Isabel Rodríguez Pitarque Torroella de Montgrí

Ha tornat a passar: un home ha matat la seva exparella. Ara ha estat a Sant Joan les Fonts, alhora que també ha atropellat una filla. Si un home fa una cosa així és que creu que pot decidir sobre la vida aliena dels qui considera com una possessió, en aquest cas familiar, i res més.

I així, amb aquest convenciment, fins a arribar a l´assassinat quan un creu que ja no controla la vida de l´altra persona, perquè ja no l´obeeix com abans o per fi se li revolta; un fet que no pot acceptar. No li pot donar la llibertat que en teoria hauria de tenir tothom per decidir quin camí reprendre. Assassinat que només poden expiar alguns amb el suïcidi, tot oblidant que si cap vida no ha d´estar supeditada a cap altra, tampoc cap mort no ha de dependre d´una altra.

Agraïment

Joan Campamà Compte Sant Vicenç de Castellet

Vull aprofitar aquesta secció del diari per fer arribar el meu agraïment a totes les persones que van atendre la meva dona el passat dia 24 de setembre, a la carretera N-260, punt quilomètric 11,4, al terme municipal de Colera, després de ser envestida per darrere per un automòbil, quan es canviava d´ulleres al voral de la dita carretera, poc després de sortir del túnel (cal afegir que era l´última etapa d´un viatge de sis dies amb bicicleta).

Quan vaig tornar enrere, estranyat que no em seguís, l´estaven atenent les persones (una jove metgessa, entre d´altres) dels cotxes que s´hi havien aturat. De seguida va arribar l´ambulància de Portbou, els Bombers de Llançà i els Mossos d´Esquadra (els de l´atestat venien de la Jonquera). He d´agrair als bombers que s´emportessin les bicicletes, així com al personal de l´ambulància que hi carregués les sis alforges que dúiem a les bicicletes i, evidentment, la rapidesa a dur-nos a l´hospital.

Val a dir que l´hospital de Figueres, malgrat les retallades causades pel PP i els seus impresentables acòlits a la sanitat catalana, va atendre la meva dona de meravella. Tot el personal sanitari, sense excepció, durant els vuit dies d´estada: Urgències, UCI i planta.

Seria injust que em descuidés d´esmentar el tracte cordial i familiar rebut a l´hotel Travé. Tenir un lloc on passar la nit després de la llarga jornada hospitalària no es paga amb diners.

Gràcies també als xicots de l´ambulància que ens van dur els 150 km fins a casa, sense temps de dinar ni descansar, ja que, només deixar-nos, se´n tornaven a Figueres per atendre un altre servei de llarga distància.