L espectacle ofert la darrera setmana per la coalició que dona suport al Govern català fou lamentable. Els líders de JxCat i ERC no van poder dissimular les greus discrepàncies que mantenen des d´inicis de la present legislatura.
El Parlament de Catalunya no tenia activitat des d´abans de l´estiu. El Debat de Política General havia de servir per entretenir el personal, els mitjans de comunicació i poca cosa més. Es tractava de marejar la perdiu i prou, però a l´hora de la veritat els independentistes obligaren Roger Torrent a suspendre la sessió del dijous, atès que Puigdemont des de Brussel·les dicta un full de ruta que vol obligar ERC a saltar-se les lleis i els republicans no hi estan d´acord. De moment, ja en fan prou de desobeir els lletrats, quelcom mai vist en la història parlamentària. L´excusa en aquesta ocasió fou com resoldre la suspensió dels sis diputats que són a la presó o instal·lats a cos de rei a l´estranger. Dic a cos de rei en conèixer els salaris dels exconsellers Lluís Puig o Meritxell Serret.
Malauradament, al llarg d´aquests dies s´ha fet molt mal al Parlament de Catalunya. Una colla de polítics, només moguts per un protagonisme desproporcionat, estan disposats a malmetre del tot la imatge de la màxima institució de casa nostra. Els aldarulls protagonitzats per radicals del CDR davant les portes del Parlament amb un intent d´assalt són inqualificables. I encara més quan hores abans foren esperonats pel mateix president de la Generalitat.
No hi ha dubte que Quim Torra és un autèntic piròman. Per un costat s´alinea al costat dels CDRs i, per l´altre, limita l´acció del cos dels Mossos d´Esquadra, que estan dirigits i mediatitzats per una cúpula política del tot desprestigiada amb el mateix conseller del ram al capdavant. Però ja se sap que en aquest país cap independentista presenta la dimissió. Els cent mil euros amb escreix anuals limiten moltes decisions, evidentment democràtiques.
El problema de fons és que Catalunya no té lideratge. Torra és un home de palla, només pendent de rebre ordres del seu tutor, Puigdemont. I per a més inri no té sentit del ridícul ni és capaç de contestar les interferències dels caps de l´ANC que li marquen el calendari d´una manera escandalosa.
El president-masover ocupa un lloc que li va molt gran sense programa i sense conèixer la realitat de Catalunya. Només sap parlar de fer república, sense tocar de peus a terra com s´hauria d´exigir a la màxima autoritat del país. Això provoca que no hi hagi acció de govern i cada conseller fa la guerra pel seu costat. Es dedica a l´art de la gesticulació i de la xerrameca, però no hi ha ni política econòmica, ni fiscal ni social.
Amb aquest panorama tan desolador en Roger Torrent no té més remei que tancar a pany i forrellat el Parlament. Els independentistes són incapaços de fer front a les seves responsabilitats. Ni lleis, ni acció de govern que l´oposició hagi de controlar. Sense majoria no volen arriscar-se a perdre votacions. Pitjor, impossible.
Per sort, la societat catalana va en paral·lel a un govern que hauria de servir per facilitar el desenvolupament i generar confiança. I en aquests moments això és impossible amb un president com Torra que només crea incertesa i frustració. El govern de la Generalitat trasllada a l´opinió pública el seu desig de no complir les lleis que no li agraden, mentre els ciutadans continuen cosits a impostos i no poden dir ni piu. Catalunya continua perdent pistonada davant altres comunitats com la valenciana o la madrilenya que se´n beneficien. Això sí, continuem jugant a fer república... I governar no és jugar, senyors diputats.
