En els darrers dies tenim notícies negatives a les nostres carreteres. Amb accidents de trànsit que han provocat la mort de persones, i ferits greus. Serveixin aquestes línies per donar un càlid record a aquestes persones, i les famílies que lluiten cada dia amb el dolor de la pèrdua; o han de treure forces d´allà on n´hi ha poques, per aconseguir una millora en la vida dels éssers estimats, amb la rehabilitació realitzada pels especialistes, i el suport incondicional, l´amor infinit, i la lluita constant per recuperar la normalitat perduda.
Les estadístiques mostren que l´any passat vam patir 166 morts a les carreteres catalanes. Fa dos anys, els morts a les nostres vies van ser 153. Són especialment perillosos els nuclis urbans, i les hores de foscor. L´augment dels sinistres pot obeir a diferents raons, a banda de distraccions humanes, possibles i terribles. Des d´un gradual deteriorament de les infraestructures, fins a l´envelliment del parc mòbil, degut a la crisi econòmica. Veurem com impacta la crisi del dièsel, i la transició cap al vehicle elèctric. En aquesta estadística, els especialistes contemplen els dies de pluja i el bon temps, que augmenta la mobilitat.
Hem tingut moltes campanyes de conscienciació contra la conducció temerària, o el fet de conduir sota els efectes de la droga i l´alcohol. Hem viscut l´augment de la duresa de les sancions als conductors perillosos. Quan es va establir el carnet per punts, alguns es queixaven de la mesura, que hem interioritzat del tot. Però el canvi més gran ha de venir de considerar el conductor temerari, com algú que cal aïllar en àmbit social, avergonyir de la seva conducta, i reeducar pel bé de tots.
Un vehicle és, sobretot, un mitjà de transport. Per damunt d´un element d´èxit o per presumir, o una màquina per córrer, per això hi ha els circuits on el conductor pot cremar roda, si li agrada. Hi ha una pel·lícula interessant, Rush, basada en la biografia del conductor de Fórmula 1 Niki Lauda. En una escena se´l veu conduint, acompanyat de la que després serà la seva dona. Lauda va tan lent, que ella li diu que no pot creure que sigui conductor de competició. A la qual cosa ell respon que només arrisca la vida si li paguen per fer-ho, i li paguen molt bé. Per desplaçar-se, pren el màxim de precaucions, perquè té una responsabilitat. És tota una lliçó, i una manera d´entendre la conducció que hauríem de compartir. No hi ha lloc per als temeraris, els suïcides i els perdonavides. Ho hem de fer possible denunciant els comportaments que no demostren coratge, sinó bogeria i un menyspreu per la vida humana, la dels altres i la pròpia.
