El ministre d´Interior d´Itàlia, Matteo Salvini, i la finalista de les eleccions presidencials a França, Marine Le Pen, uneixen forces de cara a les properes eleccions europees. L´autoanomenat Front de la Llibertat és l´amenaça més important a la qual ha de fer front la Unió Europea des del referèndum del Brexit. Els nacionalismes s´han desacomplexat i creixen venent receptes màgiques per curar tots els mals. El fracàs de la proposta híbrida entre socialdemocràcia i liberalisme s´ha fet evident quan va ser incapaç d´esmorteir les conseqüències de la crisi econòmica entre les classes mitjanes i molt més ara quan s´evidencia la seva ineficàcia per ajudar a sortir-ne d´una manera cohesionada. Els populismes tenen diferències aparents tan grans com coincidències evidents innegables. Salvini i la Lliga Nord governen en coalició amb el Moviment 5 Estrelles a Italià. L´antic eix dreta-esquerra situaria les dues formacions com antagonistes mentre que la realitat és que comparteixen la majoria dels consensos que volen dinamitar. Moltes són les formacions que el discurs políticament correcte continua situant a l´extrema dreta, tot i que els seus electors provenen cada cop més de l´antic espai de l´esquera. La irrupció de Vox a la política espanyola sembla haver agafat tothom per sorpresa, però l´anomalia és que ningú estigués ocupant aquest espai. Si realment ningú preveia la seva irrupció, el seu creixement pot ser tan gran com ràpid. A Catalunya, fa anys, la irrupció de Plataforma per Catalunya va semblar que tenia opcions de consolidar aquest espai, però es va demostrar que el context no li era favorable. Els seus promotors ho van intentar tot, fins i tot amagar les banderes espanyoles per aparèixer embolicats amb l´estelada. Però aquest espai ja estava ocupat.