11 de octubre de 2018
11.10.2018

Ganivets que volen

11.10.2018 | 06:00

El lamentable embolic va viure dimarts un altre capítol de fregar-se els ulls. Esquerra va votar amb el PSC i en contra de JxCat en l´afer del vot delegat dels diputats suspesos, que el Parlament ha decidit que no ho estan, però que ho estan segons la llei espanyola. Per no complicar més la cosa, els quatre de JxCat (Puigdemont, Sànchez, Rull i Turull, els tres darrers a Lledoners) van renunciar a votar de cap manera en la sessió de dimarts. Decideixen no fer-ho perquè no es digui que no poden. Però hi haurà més sessions, i l´embolic es pot reproduir.

Dimarts, les quatre absències van fer que el Govern perdés la votació d´algunes de les seves propostes de resolució. Mentre siguin això, resolucions, no passa res, perquè aquesta mena d´acords insten el Govern a fer coses, i el Govern pot fer-ne cas o fer pam i pipa. Però cal preguntar-se què passarà quan la votació tingui efectes pràctics i legals, concrets, palpables, d´obligatòria execució i amb diners per entremig. Per exemple, els pressupostos. Sense els quatre vots en dansa, ni tan sols el suport de la CUP (d´altra banda improbable) no garanteix la seva aprovació. El recurs als Comuns es torna indispensable.

Però més enllà de les incertes aritmètiques futures, el fet transcendent de dimarts va ser la votació a la mesa, quan Esquerra i socialistes van votar plegats contra la fórmula de delegació de vot proposada pels puigdemontistes i rebutjada pels lletrats del Parlament (que és l´excusa a la qual es van agafar). La votació demostra fins a quin punt els dos socis del Govern estaven disposats a prendre mal abans que cedir. A estirar la corda fins al final, pensant que la part contrària afluixaria i amb el perill que es trenqués, com s´ha trencat.

A la política no s´hi va a fer amics (tot i que se n´hi poden trobar per allò del fregadís), sinó a jugar el joc del poder, però quan tots els discursos de la majoria sobiranista comencen amb un recordatori de la situació excepcional (pels presos, els exiliats, la repressió i la negativa de l´Estat a dialogar), és lògic esperar també una renúncia excepcional a barallar-se com si estiguessin participant en un joc de rol. A la tarda, els portaveus dels dos grups del Govern van ignorar la crisi, com si d´aquesta manera desaparegués.

Però la situació és extremadament delicada. Comencen a volar ganivets. S´entretindrien a passar comptes pendents si creguessin que la independència està a l´abast?

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook