11 de octubre de 2018
11.10.2018

La nit i el silenci

11.10.2018 | 06:00

Als recordats llibres de la nostra infància vàrem veure l´estil de vida dels pobles nòmades que a països llunyans es refiaven de la tenda de campanya per tenir un aixopluc i l´endemà, ben carregats, continuar el camí. Qui sap si una nit plàcida i amb temperataura agradable podria algú gosar destitjar que aquella comunitat es pogués convertir en sedentària, quedar-se a viure allà tota la vida.

La tenda, l´invent fonamental dels nòmades dedicat a tota la Humanitat, va captivar l´esperit de l´excursionisme, que va descobrir en ella el millor suport per poder obrir nous horitzons a l´afició d´anar a pujar i baixar muntanyes i obrir senders desconeguts, que tot això pot ser ­lluny de casa i demana passar-hi la nit. I la nit, molt ben acompanyada del silenci, sempre és un atractiu per als esperits sensibles. Quan l´excursionisme català comença a fer acampada descobreix, des de la tenda, el silenci com una conseqüència beneïda de la nit. Ja l´any 1928 uns cinquanta excursionistes catalans van fer el primer «Campament General de Catalunya» a la Mora, indret situat als contraforts del Pla de la Calma, 930 metres d´altitud, al massís del Montseny. Amb els anys, el Campament va aplegar uns quants milers d´excursionistes.

La tenda es va fer inseparable de l´excursionisme català; molts entusiastes s´han passat la vida buscant rases i prats meravellosos i altures considerables per plantar-hi les tendes, des d´on s´han anat descobrint atractius i experiències inoblidables. Quedaven empobrides les descripcions de la literatura romàntica sobre els encanteris de la muntanya i la nit; tot allò s´agraeix, però la vivència personal sempre és única, intransferible.

La nit a la naturalesa és tot un món per ser viscut; i recordat, després. És un element pedagògic que els responsables de l´ensenyament fan molt bé de comptar-hi i incloure´n alguna experiència a dintre de l´educació, a programes i horaris. Penso ara, per exemple, en un raid nocturn que s´ha realitzat en l´àmbit d´un campament juvenil en lloc muntanyós; els nois i noies, instruïts degudament, varen afrontar en solitari l´experiència d´escoltar la nit; se´ls va situar en uns indrets assenyalats i ben escollits prèviament, on se´ls va advertir de la llarga durada en solitari i que procuressin afinar bé l´oïda; en acabar, les vivències que varen recollir els monitors expressaven una gran diversitat, des de l´entusiasme fins a la por, desitjos de fugida, barrejats amb sensacions d´infinit, el pànic del vent, la fressa de les branques i la veu d´algun ocellot, tota una experiència de l´abandó, amb una necessitat de companyia, d´ajeure´s i confondre´s amb l´herba que sempre està en silenci.

La nit i el silenci són també matèria d´estudi, de caire científic i divulgatiu, com ara l´observació del firmament en uns dies especials senyalats pels astrònoms.

Recordo amb goig una pujada a la muntanya de la Marededéu del Mont, organitzada pel Centre Excursionista de Besalú, una inoblidable nit observant la Via Làctea, Orió, Andròmeda, Taurus, i unes hores més tard, amb una escenografia renovada màgicament, Pegasus, Hèrcules, Gèminis, que en la nit silenciosa eren nous amics brillants d´aquella especial experiència, al costat dels amics d´aquí baix que varen tenir l´amabilitat de la invitació.

Montserrat Roig afina bé quan diu : «El silenci pot ser més punyent que les paraules, per això ens fa una certa por. Avui el desig de callar troba dificultats. El silenci ens adverteix de l´espera i moltes vegades no sabem ben bé què esperem. I res no podrà substituir el silenci, si no és que nosaltres ho tornem a imaginar. El silenci es venja de la saturació i ens diu que, encara, no ens han espatllat del tot».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit