Són dies de gran desorientació. Fa temps que ho dic, el bloc republicà està en estat de xoc. Què diuen els clàssics? Ens podien guiar una mica? He llegit d´Antonio Gramsci Pasado y presente i Notas sobre Maquiavelo, la política y el estado moderno. Prefereixo això que llegir la lletra petita de «la parte contratante de la parte contratante del reglament del Parlament». Ja fa molts molts anys Gramsci es referia a Catalunya en aquests termes: «Digui´s el mateix del moviment català que si ´disgustava´ la classe dominant espanyola era sols pel fet que objectivament reforçava el separatisme republicà català, produint un veritable bloc industrial republicà pròpiament dit contra els latifundistes la petita burgesia i l´exèrcit monàrquics». És com si Antonio Gramsci escrivís ara les seves reflexions. Però continua, si no es té capacitat d´anàlisi i intel·ligència política, i no es fa una lectura correcta «La lucha política se convierte, de este modo, en una serie de hechos personales entre los que tienen gramática parda y los que son engañados por sus propios dirigentes y no quieren convencerse de ello por su incurable necedad». És a dir, tanta responsabilitat tenen els dirigents com aquella gent que s´acaba creient les seves pròpies mentides que es deuen a prejudicis que la raó no sap vèncer. En el cas català crec que falta capacitat d´anàlisi i capacitat de construir un discurs polític autònom de les pressions i conjuntures polítiques, incloses les interlocutòries del jutge radical Llarena, atacat per la síndrome d´Hybris. Gramsci ho diu millor: «els propis desitjos i les pròpies baixes passions i immediates són la causa de l´error, en la mesura en què substitueixen l´anàlisi objectiva i imparcial, i això no com a ´mitjà´ conscient per estimular l´acció sinó com autoengany». Hi ha massa gent amb un discurs infantil, de poca qualitat i massa simplista, Gramsci ens diu: «Admetent que fem el que fem sempre fem el joc a algú, l´important és intentar per tots els mitjans fer bé el nostre propi joc, és a dir, vèncer netament. En tot cas s´ha de menysprear ´l´orgull´ de partit i substituir l´orgull pels fets concrets». Hi ha gent que es posa molt molt valenta exigint als altres que facin el que ells no fan. Per què no van publicar al DOGC la proclamació de la república? Per què no s´aplica a Berga el que s´exigeix a Torrent? Si una persona creu que cal desobeir, que desobeeixi, però que no li digui a una altra que la seva obligació és anar a la presó. Al final per posar per davant l´orgull, és a dir, la incapacitat per assumir la frustració, s´acaba fent allò que vol l´ínclit Llarena, restar vots a la majoria republicana. I si construïm un bloc republicà català amb el 80% de la població? Segur que és el que faria Gramsci. Per què esperar la sentència per fer eleccions? Per què volen més eleccions? Per què es deixa al Tribunal Suprem que marqui el ritme? Un cop tinguem la sentència, què haurà canviat? La victòria republicana serà el producte de governar el dia a dia millor que ningú.
