Cartes

Lídia Angelats Jordà Ripoll

Dies enrere, a la contraportada del seu diari, a l´espai «Contracorrent», l´entrevistador demana a la Carla Nieto, actriu, si li agraden més les ranxeres o les sardanes.

Què contesta, ella? Que les ranxeres (perquè visita sovint Mèxic). I diu més; que no s´imagina prendre una copa de vi escoltant una sardana.

Doncs sí, Sra. Carla Nieto. Li asseguro que es pot prendre una copa de vi escoltant una sardana. També una mica d´anís, un cafetó, una copeta de ratafia? Bé, i el cafetó es pot batejar amb whisky també. I, si ho desitja, un cigaló de tequila escoltant música de cobla i sardanes la pot emocionar tant que la farà aixecar de la cadira.

Hi ha molta música de cobla i sardanes. Si és ben tocada, que ho sol ser, no en menyspreï cap peça, i ja decidirà quina li agrada més.

PD: No puc estar-me de fer una crítica constructiva: on era el conseller de Cultura Lluís Puig quan la sardana és desconeguda per la majoria de la gent, més encara pels joves? Qui mana a Cultura?

La Truiteria tanca!

Isabel Guzman Ivars Figueres

Llàstima! Sempre que finalitza el que ens agrada, allò que ens fa gaudir de la vida, sentim una punxada al cor. Renunciar a un plaer que teníem assumit, que semblava etern, ens dol. La Flora, una gran restauradora de la nostra ciutat, tanca portes. Dins el seu elegant restaurant queden atrapats retalls de vivències amb amics, familiars, instants que ens han donat espurnes de felicitat.

La Flora va saber lligar a la perfecció un menú assequible servit en un establiment elegant i amb estovalles de roba! Era pràcticament l´única que mantenia el mateix preu fins i tot a les nits dels caps de setmana. Això li donava una singularitat que nosaltres sabíem aprofitar. Hi anàvem sovint, ara no hi podrem tornar, però, encara que una mica tristos, recordarem sempre aquell ambient familiar, amable, que només la Flora sabia oferir. I dins la bombolla daurada de la nostra memòria, on guardem només aquells records que ens fan feliços, si parem l´orella, sentirem la Flora preguntar: «Així, què us ve de gust avui?».

Felicitats, Flora, realment vas encertar el camí de la teva vida quan vas decidir dedicar-te en cos i ànima a la Truiteria l´Ou d´Or. Has fet realment una tasca meravellosa. Fins sempre i molta sort en la nova vida que comences.

La carretera de la vergonya i el tercer carril a la variant

de Banyoles

pere espinet coll portaveu del grup municipal PAU (Per Anglès Units)

Per als que per designis del destí estem vivint en pobles de la subcomarca de la Selva, com Anglès, la Cellera de Ter, Sant Julià, Bonmatí o Amer, i que malauradment hem d´agafar el cotxe per anar a Girona, hi ha dies que el trajecte es converteix en un veritable calvari, o bé perquè tenim davant nostre un tractor, un ciclista, algun despreniment en alguna penya o senzillament pel parc automobilístic força dens de cada dia, les obres de la pilastra seran un pedaç més. Una vegada entrem a Bescanó, tot continuarà igual.

Els que viuen al Pla de l´Estany s´ho han muntat molt bé i per això cal felicitar-los. Als anys 90, amb motiu dels Jocs Olímpics, varen modificar tot el tram de la carretera amb una bona autovia. Ara, sembla ser que la variant de Banyoles, d´aquí a poc temps, tindrà un tercer carril.

Si féssim una regressió en el temps, pel que fa a comunicacions, els de la Selva veuríem que ben poca cosa ha canviat, mentre passa tot el contrari per als del Pla de l´Estany.

Només ens resta encoratjar els ajuntaments i el teixit associatiu dels pobles que ens veiem afectats per aquesta problemàtica per tal de fer saber que la Selva també existeix.