La música i la cuina són bons amics. La cançó tradicional, el rock, el pop, la cançó d´autor, en són un bon reflex, amb més o menys fortuna. La meva mare, de petit, cantava l´Hostal de la Peira, un romanç català de bandolers on apareix tot un menú, i això potser em va marcar...

La cuina es pot relacionar amb qualsevol manifestació artística: amb les arts plàstiques -no perquè la gastronomia sigui o no sigui un art, sinó que pintura i cuina, per exemple, poden anar juntes, com ja vàrem poder veure, històricament, amb els impressionistes i, especialment, Claude Monet-, o amb el cinema -arreu es fan manifestacions que solen comptar amb menús cinematogràfics i films centrats en el tema de la gastronomia.

Jo mateix -i excuseu l´autocita- he participat en l´organització, allunyada en el temps, d´àpats centrats en l´obra de Dalí, i molts altres de temàtics centrats en Jacint Verdaguer, Josep Pla, Cristòfol Colom i els cronistes, Francesc Eiximenis, Guillem de Cabestany i els trobadors i força d´altres.

També, és clar, gastronomia rima amb literatura: com és sabut, s´han escrit grans obres literàries -començant per Josep Pla- que parteixen de la cuina o d´elements enogastronòmics, de Vázquez Montalbán -o el Montalbano sicilià- a Narcís Comadira o Josep Piera.

No cal dir que la poesia també hi té un lloc de privilegi, i així es podria confegir un magnífic menú només amb cites de Martí Pol o Vicent Andrés Estellés. No fa gaire vaig assistir al restaurant Corretgers, de Vic -situat en un lloc deliciós en ple nucli històric- a un magnífic sopar acompanyat de recitats de poesia -fins i tot jo em vaig atrevir amb Pere Quart-; fa més temps que a Can Mià, de Palol de Revardit (Pla de l´Estany) també s´hi feien sopars poètics. De fet, aquestes iniciatives, amb més o menys encert -es pot caure en el kitsch o en la mistificació, com alguns sopars planians en què es donaven plats que l´escriptor avorria!- proliferen arreu del país. En el cas en què, decididament, alguns d´aquests àpats temàtics punxen -i no per la música, que sol estar bé- és quan es vol recrear els temps medievals, ja que se solen fer amb poc rigor i escassa documentació.

I la música? Hi té un lloc privilegiat i, de fet, és una tradició ben antiga la presència de la música en directe als restaurants, o fins i tot l´existència de restaurants-espectacle -de la màgia i el music hall a la música en directe, protagonitzada segons el mite de Hollywod per uns gitanos hongaresos emprenyats amb el violí. El cine, d´aquesta escena i de similars, n´ha tret un bon profit. El restaurant amb xiprer d´Argentona fa temps que feia sopars amb música clàssica; el jazz, les músiques tradicionals, la cançó, el folk i fins el pop també tenen cabuda en aquestes manifestacions. També es fan coses notables amb música clàssica. A l´Empordà destaca el restaurant El Molí de l´Escala, un indret històric i magnífic i en el qual Jordi Jacas, jove cuiner d´excepció, hi organitzava unes jornades Gastromusicals, amb actuacions de jazz, tango, música pop i flamenc amb uns menús ad hoc. O l´Enric Herce, un altre excel·lent cuiner, que ha fet uns menús gastromusicals -basats en el jazz, interpretant en directe-, a l´indret paisatgístic d´excepció, a la platja d´Aro, en una cala privada, a l´hotel Sallés a cala del Pi.