Pausa en moviment. No hi ha una imatge congelada sinó un moviment en bucle, com en aquells programes de televisió que repeteixen un cop i un altre els tres segons de vídeo captats per un telèfon mòbil. De vegades s´hi estan tot el matí, emetent un cop i un altre aquests tres segons mentre els tertulians la fan petar. La política catalana, en la seva relació amb el Govern espanyol, estarà en situació de pausa en moviment, de repetició infinita de la seqüència, almenys fins a principi de desembre. I què passa a principi de desembre? Que Andalusia vota.

El bucle s´acosta i s´allunya de la desobediència, parla de diàleg i llança ultimàtums, va tranquil·lament d´un punt a l´altre sense cap mena de dificultat. Quim Torra repeteix que el novembre s´acaba l´estabilitat al Parlament espanyol, des de la Moncloa li responen que endreci casa seva abans de donar lliçons, i d´aquesta música cacofònica no serà fàcil que ens en moguem, perquè ni a la banda independentista hi ha un ple consens per provocar una crisi política a l´Estat, ni per la banda monclovita estan disposats a fer cap mena de concessió al sobiranisme. No pas abans de les eleccions regionals andaluses convocades per al diumenge 2 de desembre.

Tal com estan les coses, amb Vox tronant pel retorn de l´España Una, i el PP i Ciutadans competint a veure qui dibuixa un paisatge més apocalíptic sobre Catalunya, la darrera cosa que farà Pedro Sánchez és donar mostres de simpatia preferent o de tracte diferencial a la Generalitat. Fer-ho li podria costar desenes de milers de vots a Andalusia. La ministra portaveu fa seva la tesi, Dastis, de les imatges fake de l´1-O, Borrell exclou Torra de la cimera mediterrània perquè no digui coses incòmodes, i Sánchez exigeix al Govern català que obri un diàleg amb els no independentistes abans d´exigir-lo a Madrid. A Casado i a Rivera els critica més pel to que pel contingut, i els discuteix les receptes més que la diagnosi.

Seria un miracle que el president espanyol canviés de posició abans del 2 de desembre. La cita andalusa és molt important per al seu projecte; guanyar suposaria una consolidació del dret a governar, més enllà de la moció de censura. Perdre seria una greu desautorització. És improbable que posi en risc una batalla cabdal per les amenaces dels independentistes, sobretot si aquests fan transparents els seus problemes de cohesió, que els tenen ben entretinguts.