Es fan enyorar eleccions municipals del passat, quan els alcaldes dedicaven el darrer any de mandat a inaugurar rotondes, voreres i parcs. També posaven fanals als carrers més foscos, feien patrullar més agents de la policia local i contractaven els millors espectacles per a les festes. Durant mesos els carrers estaven nets com una patena i els edils mostraven els seus millors somriures quan, constantment, te´ls trobaves pels carrers, mercats i partits de futbol. Quan els alcaldes i alcaldesses havien de convèncer els seus veïns de la seva magnífica gestió de quatre anys i els era indispensable demostrar que tenien el millor equip de regidors. Uns temps que ara semblen un somni. En aquell moment els millors de cada lloc es prestaven a passar un temps dedicats a la cosa pública. Ara es queden a casa.

En l´actualitat, els pobles i ciutats catalanes poden estar llardoses i decadents, que no importa. El vot no es decidirà en funció de si són bons o mals gestors, sinó de si són més o menys independentistes o més o menys antiindependentistes.

La ciutadania ha caigut a la trampa de la política municipal trinxeraire. La incompetència o competència no ha estat mai ideològica. Sota cap concepte s´hauria de votar el maig vinent pensant en clau de procés. Per això ja tenim la Generalitat totalment desorientada. No cal que ens carreguem ara els municipis, que sempre han estat la força de Catalunya.

Al maig hem de fer balanç del compliment dels programes electorals i dels plantejaments que ens facin per al futur. Però tot fa pensar que això no serà així. En els propers mesos veurem com s´atien les diferències entre tots els partits. Els candidats que confiaran tots els seus vots a portar el llaç groc més gros i els que confiaran el seu graner electoral a parlar de colpistes, fractures i de 155 a perpetuïtat.

Serà inquietant veure la guerra fratricida entre el PDeCAT i ERC, dos partits que porten odiant-se més de 30 anys i que només l´independentisme els ha unit. De la mateixa manera que també es veurà com Cs i PP competeixen per qui és més radicalment de dretes i ­abrupte. O com el PSC intenta de nou fer de PSC, havent patit moltes baixes catalanistes pel camí, i com els Comuns inventen un espai que tenen a Barcelona pel carisma d´Ada Colau, però que a la resta de Catalunya és invisible.

Votem els millors!