Tota la política, tota, tota, comença a semblar una maniobra de distracció sense altre objectiu que el de jugar-nos-la. Així, mentre des de la dreta a l´esquerra es parla de la preocupació per la desigualtat, la desigualtat augmenta a un ritme galopant. I la inquietud universal pels desnonaments produeix, paradoxalment, més desnonaments. Les accions dirigides a evitar la pobresa energètica provoquen pujades escandaloses del preu del gas o de la llum. La precarietat, per la seva banda, creix de forma directament proporcional a les mesures que es prenen per evitar-la. El mateix podríem dir de la pobresa infantil, que segueix disparant-se malgrat l´angoixa que provoca en qualsevol dirigent, pertanyi a la formació que pertanyi. Fa por ja sentir-los prometre que es dedicaran a això o a allò altre perquè és segur que ho faran malbé.
Mentre les paraules benintencionades volen de tertúlia en tertúlia radiofònica al llarg i ample d´aquesta campanya electoral infinita, els fons voltors, per exemple, es van apoderant de l´habitatge disponible, inclòs el de caràcter social, que es va construir amb els nostres impostos. Tot allò que és indispensable per a la vida té amo. Vostè i jo formem part d´aquesta propietat. Pertanyem a les elèctriques, a les companyies del gas, a les immobiliàries que maniobren perquè pugi el preu dels lloguers, i pertanyem, per descomptat, a l´Estat, que ens treu l´IRPF com un vampir ens trauria la sang per compensar el que no paguen les grans fortunes.
També la política fiscal, per cert, treu la son als nostres governants i a l´oposició, ja que qui no està d´acord que és injusta. Però la política fiscal es resisteix a ser modificada com una fera de potes enlaire. No hi ha manera de corregir els seus excessos tot i la voluntat general de fer-ho. Cada dia, quan obrim el diari o engeguem la tele per veure com està allò nostre, patim una decepció perquè no hi ha res de res. El problema és que acabarem creient-nos que allò nostre és allò de què parlen. Hi ha molta gent convençuda ja que la realitat socioeconòmica és una força de la naturalesa davant de la qual no hi ha res més a fer que resar.
