Si el calendari del judici als processats pel procés, amb la vista abans de les eleccions de maig però la sentència un cop hagin passat, responia a la voluntat de no condicionar una cosa amb l´altra, als planificadors els ha sortit el tret per la culata. Com que en la data de les eleccions els acusats encara seran presumptes, i per tant no hauran estat inhabilitats, es podran presentar com a candidats a les conteses electorals. Ser candidat no és un càrrec públic, de manera que, en teoria, no els afecta la suspensió dictada pel jutge Llarena i que fa anar de bòlit la majoria del Parlament de Catalunya. Una altra cosa serà si els elegeixen i miren de prendre possessió. Però ara mateix estem en la fase de les candidatures, i resulta que Oriol Junqueras ha decidit ser candidat d´Esquerra a les eleccions al Parlament Europeu, mentre que les darreres notícies apunten que la secció local del PDeCAT a Barcelona aposta per Joaquim Forn com a cap de llista de l´espai postconvergent a les municipals. Val a dir que el PDeCAT no té garantit el dret a la darrera paraula sobre el candidat de l´espai de Junts per Catalunya, mentre que Junqueras sí que mana a Esquerra i ningú no li qüestionarà la maniobra des de dins del partit. En tot cas, podria passar que els magistrats deliberessin mentre la ciutadania converteix un dels acusats en europarlamentari i un altre en regidor cap del seu grup.

Mentrestant, Pedro Sánchez i Pablo Iglesias han pactat el suport de Podem als pressupostos de l´Estat. L´acord introdueix en el projecte una certa dosi del pensament podemita: augment impositiu per als patrimonis i ingressos més alts, alça del salari mínim i més despesa social. Però a la suma dels dos grups encara s´hi haurien d´agregar una vintena més de diputats per assolir la majoria absoluta. Això vol dir que la complicitat dels grups catalans és indispensable: donant per fet el suport del PNB i dels canaris, caldrà almenys que ERC hi voti a favor i que el PDeCAT s´abstingui.

Però Quim Torra insisteix que sense referèndum d´autodeterminació pactat no hi ha res a fer, i aquesta és una concessió que el PSOE no pot fer sense provocar un tsunami de nacionalisme espanyol indignat que l´expulsaria de la Moncloa i li faria perdre totes les eleccions durant uns quants anys, donant pas al tripartit patriòtic PP-Cs-Vox. Se suposa que el president Torra és conscient de la situació, però ell també s´hi juga el coll polític si de sobte canvia de rumb.