Goebbels, el pare de la propaganda nazi, deia que una mentida era una mentida, però repetida milers de cops es convertia en una «veritat». I avui això passa cada cop més quan les possibilitats de les xarxes repeteixen les coses milers de vegades sense cap comprovació i a més ens inunden de tal quantitat de notícies que fan que sols llegim allò que concorda amb el nostre pensament, les firmes dels articles d´opinió discriminen el que llegim i el que no llegim. I aquí hi caiem tots. Per això sempre recomano llegir els diaris i les informacions de diferents tendències per formar-se una idea de les coses. Limitar-se a llegir el que diuen «els meus» situa els que ho fan en un llimbs informatiu enormement perillós. Agafem com a exemple els independentistes i molts viuen en un llimbs on s´accepten com a «veritats» (per repetició reiterada) coses com les següents:

1) Que tots els catalans (o hauria de dir els independentistes) són bons i l´Estat espanyol és dolent, que és igual que governi el PP o el PSOE, la dreta o l´esquerra (però quan ve l´hora de la veritat aposten per l´esquerra, pels socialistes).

2) Que «l´única» sortida és la independència, com si els problemes complexos sols tinguessin una sortida possible. Es repeteixen una i altra vegada que el federalisme estaria bé però és impossible i d´aquesta impossibilitat n´han fet una «veritat».

3) Que «Espanya ens roba» i la transició «va ser una enganyifa» però no volen sentir que durant la transició es va oferir a Catalunya un estatus econòmic com el del «cupo» basc i que van ser els catalans (amb Pujol i Trias Fargas al davant) que no ho van voler amb l´argument que haurien de cobrar impostos i això els faria impopulars.

4) Que els governs catalans són modèlics mentre l´espanyol és antidemocràtic i repressiu. Hom sap que, com deia Rosa Luxemburg, la democràcia es basa en la llibertat i la llibertat és sempre la del discrepant, cosa que l´independentisme no ha practicat massa. I si no vegin els tuits de Núria de Gispert sobre Arrimadas o les frases dels hiperventilats que diuen que el carrer és seu (rememorant el Fraga ministre de l´interior de Franco). Jo soc totalment contrari al no programa de Ciutadans però mai se m´acudiria dir què ha de fer Arrimadas, ni se m´acudiria prescindir d´en Lluís Pasqual al Lliure perquè no porta el llaç.

5) Diuen que a Catalunya no hi ha fractura social i ho repeteixen per fer-ne una «veritat» contra tota evidència de qualsevol observador imparcial.

I vostès mateixos poden continuar amb els eslògans que l´independentisme ha elevat al rang de dogmes sense discussió. Ni la desorientació actual dels dirigents (i les seves baralles frontals) i el seu distanciament dels moviments (ANC o CDRs) que van crear, han fet variar molts d´aquests dogmes. Avui en discutiré el primer, el més bàsic, és el que diu «Tenim la independència a tocar», la podem aconseguir, en canvi el federalisme és impossible. De veritat es creuen que la independència es pot aconse­guir a Europa contra Espanya i els altres països de la UE que ja ens han dit que no ens reconeixerien si fem una DUI? En canvi no he sentit cap estat europeu que s´hagi manifestat contrari al federalisme com a forma d´organització territorial d´Espanya (i afegeixo d´Europa) i a Espanya les esquerres han repetit que estarien d´acord amb una modificació constitucional en sentit federal. És obvi que les dretes de Ciutadans i el PP avui per avui hi estan en contra i, per tant, fer un pas cap al federalisme no seré jo qui defensi que serà un camí de roses però veig molt més complicat el camí cap a una futura independència.

El passat cap de setmana a l´Hospitalet s´ha celebrat la trobada «Per una Espanya federal en una Europa federal», on diverses organitzacions federalistes catalanes, espanyoles i europees han debatut els principis i possibles estratègies per fer camí cap a un federalisme a Espanya i a Europa. En estar recuperant-me d´una operació no hi he pogut assistir però he seguit les sessions i realment els debats han estat interessants i els encoratjo a seguir-los quan publiquin les conclusions dels diferents grups de treball a la pàgina de federalistes d´esquerres. La presència de destacats membres dels partits catalanistes de Catalunya i de les esquerres espanyoles fan que les seves conclusions siguin un aportació important al debat sobre la relació Catalunya-Espanya. Crec que seria bo que els federalistes (junt amb altres associacions com el cercle d´economia que ja van fer una proposta fa un temps) formulessin unes bases per a l´Espanya federal, que les proposessin als partits catalans i espanyols per saber quins hi estan a favor i quins no per tal de poder valorar la viabilitat d´un canvi constitucional en sentit federal que hauria d´anar acompa­nyat d´un nou estatut per Catalunya i la corresponent votació dels catalans.

I acabo repetint una idea que no deixa de sorprendre´m. A Catalunya hi ha molts ciutadans, inclosos molts que es manifesten independentistes, que voldrien una Europa federal però molts d´ells menyspreen una sortida federal per Espanya. TV3, l´altaveu independentista difusor de moltes de les falses «veritats», no parla mai dels actes federalistes i s´ha negat a difondre el film Federal, dirigit per Albert Soler, que dona una visió actual del federalisme amb entrevistes a federalistes de tot el món (sobretot catalans, espanyols i europeus) de primer nivell. Però l´Europa federal sols l´aconseguirem si els ciutadans europeus van assimilant les idees del federalisme i federalitzant els països que formen la UE. Això és el que proposem els que creiem en una solució federal per a Espanya, on les diferents nacions tinguin el pes que els correspon i trobo contradictori que qui es declari federalista a Europa rebutgi aquesta solució per a Espanya.