La setmana ha estat moguda i ha servit perquè les posicions es vagin clarificant. Que l´independentisme estava dividit era un secret a crits. Que fins i tot algú estava trossejant un dels sectors des de dins mateix era una altra evidència. El que ha passat al Parlament és la confirmació d´allò que s´anava veient feia temps: 1) Esquerra no està disposada a saltar-se la llei i a tenir més càrrecs a la presó i 2) Puigdemont vol que tothom desobeeixi perquè creu que aquesta és la manera de legitimar-se. Hi ha una tercera dada no refrendada en el ple de la cambra catalana. El PDeCAT -antiga Convergència- ja està trencat. Una part és fidel a l´expresident perquè pensen que és qui acabarà gua­nyant totes les batalles, uns altres fan veure que estan amb Puigdemont però actuen a l´esquena pactant amb qui faci falta per trobar una sortida al caos i els últims ja fa temps que no dissimulen el seu malestar i van per lliure. El que està clar és que Esquerra ha passat una línia. Ha perdut els complexos i ja actua davant del públic tal com fa temps que pensa en privat. Tant, que algú ha dit a Puigdemont que no doni lliçons i que torni a fer aquí el que predica des de Waterloo. Per cert, també s´ha certificat que els Comuns es posen bé a un possible pacte. Aquí potser hi ha la clau de la marxa de Domènech.