Un autocar negocia una rotonda, en el mateix instant en què el conductor rep una trucada per comunicar-li que el ferm llisca per culpa d´un vessament d´oli a l´asfalt. En contestar la comunicació, el professional es descuida, patina i el trasto pateix un aparatós accident amb el victimari de rigor. Un excés de seguretat mal entesa causa més catàstrofes que una elegant despreocupació. Els experts en aviació prediquen que no s´ha de sobrecarregar els pilots amb instruccions prèvies, en contra del que exigeix ??la plebs a cada catàstrofe. Cal fixar l´atenció en les maniobres essencials.

Viatgem ara a Toronto, no necessàriament en autocar. S´afirma amb notable certesa que el conductor d´una furgoneta que enguany va matar deliberadament deu persones a la ciutat canadenca no era gihadista. La pregunta correcta planteja si hagués procedit a un crim d´aquesta naturalesa, de no haver contemplat els atacs islamistes amb vehicles pesants a Niça, Berlín o Barcelona. Un cop establerta la connexió, recordem que l´urbs esmentada albergava aquells dies una cimera de ministres d´Afers Exteriors del G-7. Cap acció violenta podia afectar-los, es mouen en condicions inexpugnables.

A excepció de Nigèria, on fins a quatre caps d´Estat han estat assassinats des de la seva independència, els magnicidis són cada vegada més infreqüents al planeta. No obstant això, la matança de Toronto demostra que es pot aconseguir el mateix efecte actuant en les proximitats de la seu d´una trobada de dignataris. Hi regna un desequilibri evident en la seguretat, els ciutadans corrents s´han convertit en la infanteria inerme de la lluita contra el terror. Suporten les conseqüències d´un repartiment poc equitatiu dels recursos. Si avui es diu que ha mort una persona en atemptat, la probabilitat aclaparadora apunta que es tracta d´un civil sense cap connexió amb la reivindicació dels terroristes, potser un simpatitzant amb la seva causa. De manera que allunyeu-vos de les cimeres de poderosos. O allunyeu-les de vosaltres.