Eduardo Divar, director general de Kia Motor Iberia, raonava diumenge passat en una entrevista al Diari de Girona: «Volem gravar el dièsel, el combustible que usen els treballadors i els agricultors? No té sentit». El que fins ara era probable, es va confirmar dijous passat en l´acord dels Pressupostos Generals de l´Estat al qual han arribat el president del Govern, Pedro Sánchez, i el líder de Podem, Pablo Iglesias, a l´espera que obtinguin els suports necessaris per a la seva aprovació parlamentària. La ministra d´Hisenda, María Jesús Montero, va confirmar que estudien la pujada d´impostos del dièsel. Com és habitual, el Govern justifica que no té cap afany recaptatori, sinó que respon a una mesura protectora amb el medi ambient i la salut de les persones. El cost de l´impost vindria a suposar 2,2 euros per dipòsit, quedant-ne exclosos els professionals que utilitzen el transport com a mitjà de treball, fonamentalment transportistes i taxistes; però no les persones que tenen un vehicle dièsel per anar als seus llocs de treball. Els 2,2 euros per dipòsit poden semblar poc, però cal afegir-ho a l´increment dels preus dels carburants els últims mesos, que estan en màxims històrics, o altres increments que incideixen en l´economia familiar, com la llum, el gas, els aliments o els lloguers.
Fa unes setmanes, Pedro Sánchez ja va defensar el gravament perquè lidera, segons va dir, un Executiu «ecologista» i «compromès» amb la transició ecològica. Per descomptat que ningú no vol deixar a les pròximes generacions un planeta inhabitable. No es qüestiona, per tant, el trànsit del model energètic actual cap a un altre més net i respectuós amb el medi ambient. Ara bé, una cosa ben diferent és que la millor forma de contribuir a aquesta transició sigui exigint més sacrificis a la ja debilitada classe mitjana i als treballadors que usen el cotxe per qüestions laborals. A les comarques gironines, gairebé la meitat del parc automobilístic són vehicles dièsel (201.100 de gasolina i 191.520 de gasoil, l´any 2017), els quals van ser adquirits sense saber que algun dia resultarien penalitzats. Per descomptat que es pot actuar contra el gasoil i, si es considera oportú, desincentivar l´adquisició de vehicles dièsel, però caldrà fer-ho amb prudència, mesurant els temps i les conseqüències. Sense generar alarmes innecessàries contra aquest combustible que, segons molts experts, amb la tecnologia actual és tan contaminant com la gasolina. I tampoc es pot ignorar que el «càstig» al dièsel causarà un fort impacte econòmic a la indústria de l´automoció.
