14 de octubre de 2018
14.10.2018
DIARI DE SESSIONS

El dia que fraga va concedir la independència

14.10.2018 | 06:00

Guinea Independent
12 d'octubre de 2018. 50 anys de la independència de Guinea Equatorial. Final precipitat del colonialisme espanyol subsaharià en què alguns que van haver de sortir i ser evacuats amb l'alè de mort al clatell. Poc s'ha recordat que el govern del general Franco va enviar un ministre a beneir l'acte formal d'independència tal dia com avui fa cinquanta anys. El ministre franquista es deia Manuel Fraga Iribarnen. El dia que Fraga va patrocinar una independència d'una part del territori espanyol.

L'extrema dreta espanyola
Està prenent forma una oferta electoral de l'extrema dreta espanyola que segurament tindrà efectes sobre el posicionament dels altres dos partits de dretes, PP i Ciudadanos. La irrupció de Vox no és tan espontània com alguns poden pensar. És una marca vella ara rellançada sota un patrocini internacional. Steve Bannon, exassessor de Donald Trump, s'ha instal·lat a Itàlia i des d'allí va orquestrant i dissenyant una operació europea de cara a les eleccions del 26 de maig. Té finançament, suports internacionals i una indissimulada coincidència geoestratègica de diverses potències mundials per debilitar el tocat projecte europeista. Lega, lepenisme, partit del govern a Polònia... i anar esgarrapant d'aquí i d'allà. Per fer grup parlamentari a Estrasburg es necessiten vint diputats però de sis estats diferents. Mai han aconseguit representants de sis estats diferents. Un sol parlamentari de Vox hi pot ajudar. De retruc, PP i Ciudadanos es mouen. El centre polític espanyol i català te un gran espai lliure per córrer, per ser encarnat.

Mai la intolerància
Canviant absolutament de tema, el catalanisme polític, avui majoritàriament evolucionat a l'independentisme, ha estat històricament vinculat a la lluita per la democràcia, les llibertats i el fracàs de les dictadures. Així doncs, sempre catalanisme ha estat sinònim de tolerància i profundes conviccions de les societats democràtiques. El moment polític català és tan complex, que molt greu em sabria que en sortís un grup, petit o molt petit, vinculat amb la intolerància. Per evitar la frustració s'ha de parlar clar. De punts forts i punts dèbils, d'on som.

Un misteri colossal
Ha desaparegut el president de la Interpol, la policia amb seu central a Lió que té encomanada la cerca i extradició de criminals. Les autoritats xineses han reconegut que està al seu país. I res més. Estem davant d'un misteri colossal que em té absort. El perseguidor en cap dels criminals pels aeroports del món, detingut. I un silenci espès.

El cartró pedra francès
Sopar a Estrasburg amb una parella realment ben informada, ella alemanya, ell italià, que parlen francès com a llengua familiar i que tenen una visió privilegiada. M'expliquen amb pèls i senyals l'operació de les elits econòmiques, polítiques i de les societats secretes que van impulsar i fer pujar com l'escuma la candidatura d'Emmanuel Macron a la presidència de la República Francesa. Quedo fascinat i intrigat. Ara Macron ha caigut en picat en el grau de popularitat, fa més d'una setmana que arrossega una crisi de govern –remaniement– i el seu primer ministre Edouard Philippe li comença a marcar perfil propi. Uns trenta diputats del macronisme són absentistes habituals del parlament francès. Líders populars i amb verb fàcil que van ser vistosos per una campanya electoral però que ara no entren en el treball sistemàtic del parlamentarisme (quan m'ho expliquen penso que també en conec d'aquests que últimament han irromput en el panorama local). El macronisme, doncs, ensenya la part de cartró pedra que té. Els he il·lustrat una mica amb casos coneguts, els taronges i altres. El sopar molt correcte. La botella de vi era en una taula a part i un conegut actor l'ha vist i ha pensat que era d'una taula que ja havia quedat buida. Se l'ha fotut. L'ha hagut de pagar i li han pujat els colors a la cara.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook