El correu electrònic, que ja s´ha quedat tan antic com els Correus de tota la vida, continua sent una font inesgotable de sorpreses per a l´usuari. Si abans arribaven per aquest canal imbatibles ofertes per a l´augment del penis o la reversió de la calvície, ara abunden els llocs de treball en llocs exòtics.

El govern de l´Índia, o qui el suplanti, ofereix últimament places en el seu Exèrcit per a qui vulgui enrolar-se a córrer aventures a la terra del pacifista Gandhi. Els interessats poden escollir entre terra, mar o aire, per més que aquestes promocions no tinguin gaire sentit per al receptor del correu, si aquest és espanyol. També aquí hi ha una tropa professional que potser ofereixi millor paga que l´Índia. S´ignora on és el truc, però segurament n´hi haurà.

Per desgràcia per als oferents, són ja molt pocs els que utilitzen el correu electrònic, tan popular no fa gaire. El WhatsApp i altres missatgeries instantànies l´han substituït avantatjosament, fins al punt que els emails semblen cosa d´una altra època, com les cartes manuscrites que s´enviaven dins d´un sobre.

No deixa de ser una llàstima. En els temps -tan recents, però ja oblidats- de l´email, no passava dia sense que la bústia cibernètica s´omplís d´atractives propostes que prometien canviar a millor la vida del destinatari. El receptor d´aquestes propagandes rebia sovint la notificació d´un gros premi de loteria en un sorteig per al qual ni tan sols havia comprat cap dècim. N´hi havia prou amb enviar les dades d´un compte en el qual el remitent prometia l´ingrés de la quantiosa suma.

Prodigis com aquest aconseguien definitivament la categoria de miracle quan a qualsevol usuari del correu electrònic li oferien uns quants milions de dòlars -menys despeses- a canvi de facilitar el seu número de compte corrent a un ciutadà d´un país de l´Àfrica. El donant aclaria que la seva generositat es devia a les dificultats burocràtiques per donar sortida a aquesta fortuna. Per sorprenent que sembli, no va faltar gent càndida disposada a cedir el seu número de compte en el banc al desconegut que li proposava tan excel·lent negoci per la via del correu.

Abundaven també les ofertes de règims d´aprimament capaços de convertir els obesos en sílfides de magra estampa en poc més d´una setmana o dues. I, lògicament, s´acumulaven a la bústia les promocions amb garantia d´allargament més o menys portentós de la mida del penis. Aquestes propostes, que ara segueixen arribant per altres conductes d´internet, suggerien -i encara suggereixen- dos centímetres d´estirada, que altres eleven a quatre. Els més agosarats d´aquests comerciants arriben a prometre al feliç usuari del seu producte una trompa més gran que la del famós Shin Chan.

La vertiginosa evolució dels invents en matèria de cibernètica ha convertit l´email en un mitjà de comunicació anacrònic que ja només sembla utilitzar el govern indi per al reclutament de soldats a tot el món. El que no ha canviat és el mercat de productes miraculosos i ofertes de riquesa instantània, que ara s´assenta en les xarxes socials, tan propícies a les falses notícies.

Són noves formes dels vells trucs de firaires, que han trobat a la xarxa una manera més eficaç, universal i multitudinària d´enxampar la clientela dels quincallaires. Tot ha canviat perquè tot segueixi igual.