Una persona sense més ètica que l´amor pel diner constitueix una societat de responsabilitat limitada. Ella és l´única sòcia i la seva administradora-gerent. Comença la seva activitat, vinculada als habitatges de bancs, contractant diversos treballadors i proveïdors diversos. Durant un temps, va complint en part amb les obligacions legals d´abonar salaris, pagar factures, així com pagar Hisenda i abonar la Seguretat Social. Però aviat comença a oblidar-se de les responsabilitats socials adquirides i comença a acomiadar treballadors, sense indemnitzar-los, deixa d´abonar la Seguretat Social, així com abonar a Hisenda el que correspon o pagar els proveïdors. Se suposa que, assessorada degudament, constitueix una nova societat limitada. A la primera societat se la fa responsable de tots els treballadors en plantilla i de totes les despeses, tenint només despeses i pèrdues.

A través de la segona societat giren les factures dels treballs que els treballadors de la primera societat realitzen, enriquint-se a costa de no pagar ni salaris, ni indemnitzacions, ni seguretat social, ni hisenda. Continua sense pagar els proveïdors, acudint a altres de nous, i gràcies a que els Jutjats Socials es limiten a condemnar únicament la societat limitada, deixant de banda la responsabilitat personal de qui realment s´ha aprofitat de la societat com a mer instrument per cometre estafes i fraus contra treballadors i contra l´erari públic, comprova com es decreta la insolvència de la citada societat i els treballadors van a cobrar del Fons de Garantia Salarial. Però aquesta persona continua treballant, contractada per bancs i entitats diverses, com si fos una persona honrada, sota l´empara formal d´una altra societat. Quan preveu que s´aniran a cercar responsabilitats respecte a la segona societat, constitueix una tercera. Ha estafat a tothom que ha pogut, ha deixat per deure salaris, no ha pagat proveïdors, s´ha rigut de les sentències judicials, dels inspectors de treball i dels inspectors d´Hisenda. Aquests, per cert, tenen més fàcil perseguir persones de bé, que declaren el que cobren i tenen patrimoni al seu nom. Lamentable panorama que crea desànim i impotència i contribueix a fomentar una societat on la mentida, el frau, la insolidaritat i l´abús solen donar resultat, encara que indecent.

Les persones que treballen honestament, els empresaris que mantenen amb sacrifici les seves empreses i paguen salaris i impostos no són ben tractats ni considerats. En canvi, persones com la que he dibuixat, una persona real de la nostra societat, s´atreveixen a viure estafant reiteradament sense controls ni conseqüències de les seves males accions per part dels òrgans de control que paguem entre tots i que no ens protegeixen davant de comportaments mafiosos i fraudulents, com el d´aquesta persona, que viu de l´estafa contínua i de l´engany permanent.

Cal exigir un funcionament més diligent i eficaç de tots els òrgans de control que la societat paga perquè situacions com la descrita es persegueixin amb contundència. Una societat on l´ètica es debilita és una societat malalta. I ens hem de revoltar.